6º COMENTARI DE PEL·LÍCULA: " BABE EL CERDITO VALIENTE"

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquesta pel·lícula és una de les més tendres que he vist. M'ha paregut que està plena de bones actituds i bons i sincers sentiments. Pareix ser una pel·lícula infantil, però tots podem gaudir d'ella, ja que podem reflexionar moltes coses que, d'una forma molt sutil, s'intenten parèixer a la nostra vida quotidiana i que podem aprendre.

A més, jo crec que és perfecta perque reflecteix molts temes filosòfics com: el sentit de la vida, la personalitat, l'aprenentatge, etc.

La pel·lícula ens conta la història d'un porquet anomenat Babe, el qual després de separar-lo de la seua mare, és portat a una fira en la qual un pastor, Hogget, el guanya y se'l porta a la seua granja, el lloc on transcurreix quasi tota la pel·lícula. Açí, Babe creix i se'n va fent amics, tot i seguit es va guanyant l'afecte del granger i aquest decideix convertir-lo en un gos pastor, Babe aprén l'ofici i al final els dos participen en un concurs de gossos pastors i Babe amb el suport de Hogget i tots els de la granja consegueix guanyar.

FRASES:

- Un cor sense prejuí (00:02:30): Des del meu punt de vista, amb aquesta frase, la pel·lícula ens vol dir que Babe, el nostre protagonista, és un clar exemple a seguir, ja que és més bó que el pa. Normalment les persones "jutgem un llibre per la seua portada", es a dir, parlem sin saber ni conèixer, i en aquesta pel·lícula podem vore com aquesta actitud està present en diverses ocasions, però per altre lloc està Babe, que com he dit és un clar exemple de tot el que està bé.

- Un món roí i sense sol (00:02:54): I per què ha de ser així ?, és irònic que en un món en el que es vol aconseguir la pau i l'amor, es veia envoltat per tanta frialtat, crueltat, vengança, etc. No totes les persones són conscients de la situació del món hui en dia i açò deuria canviar. 

- Adeu, mare (00:03:26): Adeu, adeu, adeu... La gent es pasa mitja vida despedint-se, però... Deu ser així?, per què no pot ser tan sols un 'hasta luego'?. Ningú sap els girs que es capaç de donar la vida, per tant no tot és un adeu, sinò un fins prompte que segurament estarà ple de noves vivències.

- Una tènue sensació de compartir un destí comú (00:05:17): Aquesta frase m'ha paregut molt original i carregada de molt sentit. En la vida succeixen fets inesperats, i a vegades tenim intuicions que al final són veritat o no, però que d'alguna forma sorgeixen per algo. A vegades les persones sin saber-ho, es desperten un dia qualsevol i per casualitats del destí, els sorgeix un contratemps i gràcies a això es coneguen, un fet inesperat, un fet que els fa compartir un destí comú.

- Odia ser un ànec (00:09:49): A vegades ens gustaria ser altra persona i no nosaltres mateixos, com en aquest cas Fernando, l'ànec de la pel·lícula, que vol ser un gall per a poder cantar. Però no hi ha res millor que ser un mateix, si ens ha tocat ser un ànec, un dolfí, o un cactus, l'hem d'acceptar perque de segur que nosaltres sabrem fer coses que els demés no i hem de sentir-nos orgullosos d'això.

- Es tornà no tornar a pensar mal de cap criatura (00:14:03): Bé aquesta frase és molt similar a la primera que he comentat, recorde la frase 'no jutjar un llibre per la seua portada', perque bàsicament vol dir el mateix que aquesta i la primera frase. 

- Un gall mecànic (00:16:30): A vore, amb aquest es refereix a que Fernando, l'ànec que volia ser gall i cantar, anomena així al nou despertador que es compra la dona del granger, i la qüestió és que, aquesta dona es compra el despertador a propòsit per a no escoltar més el cant de l'ànec, inclús la melodia del despertador li pareix magnífica, cosa que el rest de persones odiem, per això m'ha paregut un moment irònic de la pel·lícula i jo l'he intentat relacionar amb que a vegades tenim demasiades coses i no les apreciem el suficient, mentres que hi ha gent que careix d'això i li faria molta falta.

- Sempre igual, si vols fer algo, fes-ho tu mateix (00:19:13): I és veritat, no hi ha millor forma de fer algo que fent-lo tu mateix, mai ningú podrà meter-se en el teu cap i fer les coses igual que tu, per que per a cada persona la seua  forma de fer les coses es pensa que és la millor, és llei de vida. 

- A totes les criatures els arriba el moment en el que se'ls acaba la infància i se'ls obri la porta de la seua vida d'adults (00:24:32): També és veritat, però això depén d'un mateix, perque hi ha iaios de 8 anys i jovens de 70, tot és qüestió de com vols portar i aprofitar la teua vida, mai és tard per a fer o dir algo, sols pren l'iniciativa i en davant, ningú te'l va a impedir.

- No el tingues por sols perque siga algo nou (00:36:11): Moltes vegades temem fer algo pel simple fet de que és nou: montar-nos en una nova atracció com una muntanya rusa, aprendre a nadar, llegir en públic, etc. Però tot això està en el nostre cap, i del mateix mode que està, el podem traure i fer les coses sense cap problema.

- Hi ha molts gats simpàtics en el món, però cada barril té les seues pomes podrides (1:00:00): És com la frase '' l'excepció que justifica la regla'', no tot és perfecte i sempre  hi haurà algo que el faça imperfecte, però això és així, les coses sempre es poden millorar, les persones sempre poden canviar a millor, i així mil coses més, però això no és culpa de ningú, hi ha coses que són així i no poden canviar per molt que l'intentem.

- Els porcs no serveixen per a res, al igual que els ànecs (1:03:01): Tots servim per a algo, sols hem de buscar que és el que ens agrada i que és el que se'ns dona bé fer i ficar-li ganes, però tots tenim un don per a fer algo amb el que poder destacar.

OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat molt aquesta pel·lícula i he de dir que quasi anava a fer una altra, però hem vaig decantar per aquesta i la veritat és que no m'arrepentisc. La recomane per a tothom, per que s'aprén molt amb ella i a més t'ho pases bé també.

Com he dit al principi de tot, encara que pareix infantil, es fa entretinguda i es gaudeix molt d'ella, en conclusió una gran producció.

~Fi~

5º COMENTARI DE PEL·LÍCULA: "JUNO"

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquesta pel·lícula és tan simple com complexa. Simple pel fet de que pareix la típica història d'una adolescent que es queda embarassada, i complexa pel fet de totes les reaccions, emocions, sentiments i valors i contravalors que conté. 

La pel·lícula ens presenta a Juno, una xiqueta de 16 anys amb un sentit de l'humor i un caràcter molt particulars, es pot dir que sarcàstics. Un dia qualsevol decideix tindre sexe amb un xic anomenat Bleeker, però el que ella no sap és que cadascú és responsable dels seus actes i que la idea d'haver fet l'amor amb Bleeker va a tindre repercusions en ella, de tal manera que es queda embarassada. Juno l'intenta evitar i negar de totes les formes possibles, fins que decideix acceptar-ho i trobar-li una solució: abortar, donar-lo en adopció, etc. I finalment decideix que el millor és donar-lo en adopció i així ho fa: troba a una familia, parla amb els futurs pares i pareix que tot torna a la 'normalitat'. Durant la pel·lícula es van mostrant moltes reaccions frent l'embaràs de Juno i temps després, el futur pare del bebé, es sent que todavia no està preparat per a ser pare, i això fa reflexionar a Juno en tots els sentits, però decideix continuar amb l'embaràs i finalment tot té un final feliç en el qual Juno i Bleeker tornen a estar junts, Vanessa, la futura mamà, té al seu fill que tant desitjava i ara si que tot torna a la normalitat.

FRASES:

- Portava molt de temps desitjant açò (00:01:20): La gent desitja moltes coses, algunes amb més sentit i altres que no tenen ni sentit. Però... què és desitjar algo? Jo crec que és aquell sentiment que ens envolta quan veiem i sentim allò que pensem que no podriem viure sense ell i el volem de tal mode que el pensem tots els dies fins al punt que es converteix en un desig. És com una cosa impossible que es converteix en inaccessible i per això sorgeix el sentiment de 'desig', perque ens atrau l'impossible, ens atrau el que no està bé, el que no és correcte, som així, som humans.

- Estic embarassada (00:07:00/ 00:10:04/ 00:22:39): Pose tres dades perque aquesta mateixa frase es repeteix tres vegades en la pel·lícula. La primera és quan Juno se'l diu a la seua amiga, aquesta no se'l creu i se'l toma com una broma, però com a Juno no li fa ni una mica de gràcia li demana a la seua amiga que siga sèria que la situació es greu i li demana consell, aleshores aquesta reacciona i es queda prou assombrada i decideix ajudar a la seua amiga i li diu que si se l'havia ocorregut abortar i Juno ho pensa i creu que és bona idea, però de veres l'abort és la millor solució?, aquesta és una idea que hui en dia té moltes opinions i que està molt debatida per la societat, i jo crec que cadascú és lliure de fer el que crega que és millor per a la seua vida. La segona és quan se'l diu al que seria el pare genètic del bebé, Bleeker, i aquest es queda paralitzat i no sap que fer i li diu a ella que faça el que crega més convenient i que l'ajudarà en tot el que puga, clar és totalment normal que et quedes sense paraules si et diuen a l'edat de 16 anys que de repent vas a ser pare i és d'esperar que no vulgues fer-te responsable de res i desitjaries de que li haja tocat a un altre, però com he dit cadascú és responsable dels seus actes i sinò es tendrien que pensar les coses dues vegades abans de fer-les. I la tercera és quan se'l diu al seu pare, aquest intenta ser comprensiu i és preocupa per saber com ha ocorregut tot, com el feria qualsevol pare i es pregunta que si ell és la raò de que haja ocorregut açò i el perquè, ell pensa que ha sigut error d'ell no estar més damunt de la seua filla educando-la i que des de que es va separar de la seua dona tot el ambient familiar ha anat a pitjor i intenta que la seua filla, la seua germaneta i la seua madrastra, obsessa pels gossos, estiguen en armonia i isquen cap en davant amb el tema de l'embaràs. Hui en dia moltes families no tenen un bo clima familiar, però és necessari? Tan sols és prendre l'iniciativa i canviar les coses, tot comença en un mateix.

                

- Estàs enamorada (00:08:30): estar enamorat... és bàsicament perdre el cap per una persona per la que saps que faries el que fora. L'amor és un sentiment universal i jo crec que ninguna persona podria viure sense una mica d'amor. Tota persona té eixa mitja taronja especial per la qual donaria mil voltes al món tan sols per a estar amb ella, però l'amor és una cosa complicada en la que no sempre es sent el mateix dels dos llocs i per això moltes persones deixen de creure en ell, perque els han partit tantes vegades el cor que pensen que eixa cosa tan universal a la que li hem posat el simple nom de 'amor' no es correspon amb elles, però jo crec que tan sols es questió d'esperar i tindre paciència, perque les coses arriben quan menys te les esperes. I també existeix el cas contrari en el que estan les persones que no han sentit mai res o no han tingut mai ninguna relació amb cap persona i no saben el que es estar enamorat, per això moltes vegades les persones que són independents al vore que comencen a tindre una dependència per una persona s'asusten perque no saben com explicar el que els està ocorreguent i no saben donar-li una resposta, però com he dit tot és questió de temps i aquest ho aclararà tot.

- Tots els bebés volen nàixer (00:15:56): un bebé és una cosa tan delicada i tan menuda que moltes vegades no apreciem que també són persones com nosaltres i que poden tindre sentiments, i que probablement si nasqueren sabent parlar a més de u li diuria un parell de cosetes. És veritat que un bebé és vida i que són els encarregats de que es mantinga la vida i l'existència dels humans en la Terra, ja que són els futurs progenitors, però no tots els bebés són ocasionats per voluntat de la pròpia dona i hem de respectar les decissions de cadascú.

               

 

- Crec que donaré el bebé en adopció (00:19:20): moltes dones hui en dia no es veuen capaces de mantindre als seus futurs fills, per les raons que siguen, i decideixen donar-lo en adopció. La veritat jo el veig un gest molt bonic, ja que les mares genètiques estan pensant el millor que és per als seus fills per a que tinguen una vida el més satisfactòria possible. És veritat que donar un fill a una parella no sempre és la millor sensació del món per a la mare, però en l'actualitat hi ha diversos tipus d'adopció, en els que les mares genètiques poden anar veient com creixen els seus fills i demés, i es cert que no és com si el criara una mateixa, però és una opció per a estar més a prop de algo que forma part de la teua vida i que no vols que desaparega per complet i a més es po mantindre una bona relació en la que tots ixen guanyant.

- És tan diferent (00:21:30): Ser diferent és tot menys ser normal i com ser normal aborreix, puix ser diferent mola. Moltes vegades tenim por de fer el que en realitat ens agrada perque tenim por del que diguen els altres, però es que al final tots acabem fent el mateix com si forem màquines teledirigides i això quina gràcia té? Jo us la dic, cap. Tota persona deuria de ser com vulga per que a la fi és la teua pròpia vida i tan sols n'hi ha una que dura dos dies i ja anem pel segon, aleshores fes el que més t'agrada sense pensar en el que diran, perque faces el que faces et criticaran igualment. No sempre se li pot agradar a totom, però es que si t'agrades a tu mateix que importen els demés?

                    

- No estic preparada per a ser mare (00:24:05): Jo crec que ninguna dona està segura de que és el primer que anirà a fer quan per fi siga mare, però ningú naix sabent no?, per tant no tindriem que tindre por, l'instint maternal ix sol i quan menys te l'esperes el teu fill ja s'està casant, pilotant un avió, dirigint un pais o qualsevol cosa, tot pren forma al llarg de la vida.

- Mai ha tingut la sensació de que ha nascut per a fer algo? (00:30:24): tots naixem per algo, però per a què? això és altra pregunta. Les persones quan anem cresquent ens vam adonant de que tenim algunes preferències davant d'altres i que quan fem el que més ens agrada la satisfacció és incalculable. Alguns es converteixen en bons esportistes, altres són els nous Mozarts del segle, altres ens deslumbren amb trucs de magia impresionants... a tots se'ns dona bé alguna cosa.

- Deuria sentir-me feliç? (00:32:06): la felicitat no és algo que es compre o es demane, és algo que pertany a cadascú. Les persones tenim moltes raons per a estar mal: no arribar a fi de mes, perdre a un ésser volgut, etc., però sempre hi haurà una raò per la qual ser feliç. La felicitat no és algo que es busque, sinò que forma part de la vida i està present en tots, sobretot en els més xicotets, ja que són els més inocents i els que no es tenen que preocupar per res, és una de les millors etapes de la vida. 

- Juno, hola! alguns colegues i jo anirem al cinema després de classe a tirar donuts a la pantalla de la peli d'eixe tio que té 18 fills. - Oh! Sona brutal!, però no puc, tinc la meua ecografia (00:37:02): El normal no és que una xica de 16 anys diga que es té que anar a fer una ecografia, sinò que té que anar al supermercat o a fer deures o demés, però a fer-se una ecografia no té molt de sentit. Sona irònic ja que és veritat, perque s'ha quedat embarassada, però possiblement no és el que més l'agradaria fer a Juno en eixe moment, per que tot adolescent vol privar-se de preocupacions i gaudir de la vida.

- T'avergonyes del que ferem? (01:02:30): Cap persona deuria d'avergonyr-se del que ha fet, perque si has fet algo és perque en eixe moment és el que de veritat volies fer. Moltes vegades ens agradaria tornar al passat i borrar moltes coses i tornar a começar, però com bé sabem això no és possible, tan sols hem de mirar el lado positiu de les coses i seguir endavant.

- No sòc jove, tinc 16 anys, suficients per a saber qui es un 'capullo' (01:07:14): Normalment tots els adolescents  pensem que ens anem a menjar el món i que tot gira al nostre voltant, però hem de posar-nos a pesar les coses més d'una vegada, perque a vegades no som el suficient madurs com per a prendre les decisions correctes i acabem equivocando-nos i passant males estones, així que quan els demés vulguen ajudar-nos deuriem de fer-los un poc més de cas i d'aquesta forma no tropeçarem dues vegades amb la mateixa pedra . 

- Em pregunte si dos persones poden seguir juntes per sempre [...] Si poden ser feliçes (01:15:32): Això és clar, tan sols puc dir que és veritat mirant als meus avis. Ells són un clar exemple de que l'amor existeix i un clar exemple a seguir.

- La persona que et vol tal i com eres [...] eixa és la ideal (01:17:00): I es que és veritat, aqueixa persona que ens aguante en el dia en que més pessats estem, la que ens alegre quan més tristos estem, la que ens divertisca quan més aborrits estem, eixa és la ideal, la que ens comprenga en todes i cada una de les situacions que passe junt a nosaltres. I quan trobes a eixa persona no la deixes escapar, perque són coses que a soles passen una vegada en la vida. 

 OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat, però l'he vista molt típica, esperava que fora un poc més original, encara que el personatge principal, Juno, m'ha encantat amb el seu humor i la seua forma de vore la vida, no totes les persones tenen la valentia de fer el que ella ha fet, ha estat bé. 

                                                                  ~Fi~

POR? QUÈ ÉS AIXÒ? ES MENJA?

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Les persones tenim por continuament per coses absurdes, o per que no sabem que decissions prendre en la vida, o per que no ens atrevim a fer aquelles coses que en el fons ens anhelen tant. Amb tots aquestos pensaments, moltes vegades ens perdem moments que podrien ser unics i que podriem recordar i recordar a mesura que pasa el temps, però clar com tenim la sensació de por tan incrustada en en nostre pensament, a vegades és molt difícil superar els nostres límits i deixar la por aparcada per a que no destorbe i per culpa d'això, les persones moltes vegades sentim això que tant odiem, por. Moltes vegades la por és una cosa que no ens deixa avançar, és com un obstacle, una barrera que ens impideix continuar amb els nostres plans, per exemple: m'encanta viatjar, l'adore, i vuic fer un viatje a Austràlia, però que passa? que com tinc por a volar i als avions, no puc viatjar fins allà. Aquest és un clar exemple de com la por és un obstacle en la vida d'algunes persones, altre exemple: moltíssimes persones tenen por a parlar en públic, pànic al escenari,etc., i probablement moltes d'eixes persones siguen uns cantants magnífics o uns ballarins excel·lents, però mai ho sabrem perque tenen por. En la meua opinió, jo crec que és tot una paranoia psicològica que ens montem les persones per a fugir dels nostres problemes i que quan veiem la mínima complicació en alguna situació ja l'associem amb la por i ens montem unes pel·lícules que no són ni normals i amb les quals podriem fer una saga completa.

PD: gent del món no tingau por per fer això que tant us agrada, perque una vegada fas allò que tant t'ompli, la sensació de satisfacció és incalculable i meravellosa, tan sols és algo tan senzill com tancar els ulls, sentir-se segur i pensar que res malo pot ocòrrer. 

PER QUÈ I COM FEM LES COSES?

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Les persones som una caixa de sorpreses i la vida també ho és, en la que no saps el que et va a tocar i tampoc saps amb qué i amb quí et vas a trobar. Vivim situacions de tot tipus: unes més alegres i que recordem durant molts anys, altres més tristes que intentem oblidar el més prompte possible, altres que són tan significatives que se les contem als nets una i altra vegada i altres que passen i ni tan sols ens adonem de que han passat. Però per què no sempre reaccionem del mateix mode a una mateixa situació que ens haja ocorregut més d'una vegada? Mai us ha passat que vos ha ocorregut algo i que sense adonar-vos reaccioneu d'un mode o altre, i això per què?, jo crec que tot depén del context en el que s'està desenvolupant l'acció, obviament si discutim amb un amic no va a ser el mateix que si discutim amb els nostres pares, el mode de parlar, els gestos, tot canvia, per exemple: imagineu-vos l'exemple molt absurd de que ens han agafat la goma d'esborrar del nostre estoig, sense pedir-nos permís, podem obtindre 3 respostes des del meu punt de vista: que l'agafe un amic nostre de confiança i que no li donem cap importància, que l'agafe una persona que ens agrada i preguntar-li educadament que si l'ha agafat ell/ella només pel fet de que volem parlar amb eixa persona sense donar-li importància a que ens haja agafat la goma, o que l'agafe una persona que no suportem i montar-li la de deu pel que ha fet, com podeu vore, és la mateixa situació però viscuda de 3 formes diferents, i això seria un mode de d'escriure el per què i el com fem les coses, en aquest cas el perquè i el com depenen de la persona que ens ha agafat la goma, i si, és un exemple molt simple, però que descriu molt bé que actuem de formes molt diferents

 sense adonar-nos dia a dia

QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA?

Jure pel  meu sofà  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

La psicologia des d'un punt de vista objectiu podem dir que és aquella carrera que estudia les conductes de les persones, però... és tan sols això? Jo crec que hui en dia la psicologia és una carrera que vol estudiar molta gent ja que ha guanyat molta fama i al parèixer així com curiosa i intrigant la gent es veu atreta. 
La psicologia dona molt per a pensar, normalment quan pensem en un psicòleg i un pacient, el primer que se'ns ve al cap és pensar que el pacient està boig i que pateix alguna enfermetat, alucinacions, o qualsevol cosa que siga capaç de crear la nostra imaginació, però... En realitat és així?, hui en dia molta gent acudeix al psicòleg per a parlar de problemes familiars, econòmics, socials, etc. I és algo completament normal, ja que molta gent té diversos problemes en l'actualitat.
I per últim vuic dir que de vegades, nosaltres també fem de psicòlegs quan un amic necessita ajuda o algun consell, perquè que millor que un amic per a que t'ajude a trobar-hi una solució als teus problemes, un psicòleg et podrà ajudar, això està assegurat, però cap psicòleg podrà assemblar tot el que sap un amic sobre tu.

QUÈ SÓN ELS SOMNIS?

Jure per la  meua tele  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Els somnis desde el meu punt de vista són els nostres desitjos més profunds. És cert que a vegades somniem coses ridícules o sense sentit, que quan ens despertem pel matí al dia següent, no trobem cap explicació d'aquell que hem somniat, però normalment quan somniem qualsevol cosa, està relacionada amb el que ha sigut més significatiu per a nosaltres durant eixe dia, per exemple: imaginem que un dia qualsevol és l'aniversari de la nostra mare i això ha sigut el més important que ens ha ocorregut durant el dia, puix probablement si eixa mateixa nit somniem algo, de segur que estarà relacionat amb l'aniversari de la nostra mare. Els somnis són algo extrany la veritat, jo sempre m'he preguntat perquè a soles somniem quan estem dormits, però la veritat és que els somnis no són a soles aquelles pel·lícules que ens montem per la nit, sino també són somnis tots eixos desitjos que volem aconseguir en la nostra vida, com per exemple guanyar un trofeu, batre un récord, trobar a l'amor de la teua vida, ser el protaonista d'una pel·lícula... A vegades estem tan ocupats amb les responsabilitats que tenim dia a dia que no tenim temps per a somniar com ho feiem quan erem xiquets, una idea tan simple que no es deuria de perdre mai.

COMENTARI: CANÇÒ HURT (CHRISTINA AGUILERA)

Jure pelS meus cd's de Christina Aguilera  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

LLETRA:

ANGLÉS:                                                                       CASTELLÀ:

Seems like it was yesterday                                       parece como si hubiera sido ayer

 when I saw your face                                                 cuando vi tu cara

You told me how proud you were                            me dijiste lo orgulloso que estabas, 

 but I walked away                                                       pero me fui

If only I knew what I know today                            si hubiera sabido lo que sé ahora

Ooh, ooh                                                                       ooh, ooh

I would hold you in my arms                                     te habria estrechado entre mis brazos

I would take the pain away                                        te habria quitado el dolor

Thank you for all you've done                                   gracias por todo lo que has hecho

Forgive all your mistakes                                           perdónate todo los errores

There's nothing I wouldn't do                                  no hay nada que pudiera hacer

To hear your voice again                                            para oir tu voz de nuevo

Sometimes I want to call you                                    a veces quisiera llamarte

But I know you won't be there                                 pero tu ya no estás ahí

Ohh I'm sorry for blaming you                                 ohh lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                             por todo aquello que yo no hize 

And I've hurt myself by hurting you                       y me he herido a mi misma, hiriéndote

Some days I feel broke inside                                  a veces me siento rota pero no quiero 

but I won't admit                                                       admitirlo, a veces simplemente quiero 

Sometimes I just want to hide                                esconderme,  por que eres tú a quién echo 

'cause it's you I miss                                                  de menos, 

You know, it's so hard to say goodbye                   y es tan difícil decir adiós

When it comes to this                                               cuando se trata de esto

Would you tell me I was wrong?                             ¿me dirías que estoy equivocada?

Would you help me understand?                            ¿ me ayudarías a entenderlo?

Are you looking down upon me?                            ¿estás cuidando de mí?

Are you proud of who I am?                                    ¿ estás orgulloso de lo que soy?

There's nothing I wouldn't do                                No hay nada que puediera hacer

To have just one more chance                                para poder tener otra oportunidad

To look into your eyes                                             de mirarte a los ojos

And see you looking back                                        y ver que tu también me miras

Ohh I'm sorry for blaming you                              ooh lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                           por todo aquello que no pude hacer

And I've hurt myself, ohh                                       y me herí a mi misma, ohh

If I had just one more day                                       si tuviera simplemente un día más

I would tell you how much                                      te diría lo mucho que te extrañé

that I've missed you                                                 desde que te fuiste

Since you've been away                                            ooh, es tan peligroso

Ooh, it's dangerous                                                   está fuera de lugar

It's so out of line                                                       el intentarlo y retroceder en el tiempo

To try to turn back time                                          

I'm sorry for blaming you                                       lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                           de todo aquello que no supe hacer

And I've hurt myself by hurting you                     y me herí a mi misma, hiriéndote

COMENTARI: 

La vida normal d'una persona és créixer desde xicotets amb els seus pares i que aquestos li ajuden a formar-se com persona, recolzantdo-la i animando-la per a que tinga èxit en la seua vida. Però, i quan això no passa, i no podem estar al lado dels nostres pares el rest de la nostra vida, com us sentirieu?. Molts xiquets hui en dia no estan amb els seus pares i alguns ni siquiera els coneguen, això és resultat de les guerres, de l'esclavitut que hi ha hui en dia, dels maltractes infantils, etc. Tot xiquet dèu rebre l'afecte que es mereix. Jo sincerament encara que en aquesta etapa de la meua vida, discutic molt amb els meus pares, els agraix tot el que fan per mi, perquè sino els tinguera amb mi probablement no seria la mateixa. Els nostres pares són els pilars que ens guien, i en aquesta cançò es reflexa molt bé tot el que he comentat ja que tracta d'una xiqueta que va discutir amb el seu pare i aquests dos es van separar per molt de temps, fins que un dia el pare anà on la seua filla treballa i es tornen a vore, i els dos lamenten tot el temps perdut que podrien haver-hi compartit, perquè durant tot eixe temps s'estaven herint mutuament, temps que podrien haver aprofitat junts i que segurament els dos hagueren sigut més feliços