INTRODUCCIÓ: Aquesta pel·lícula és tan simple com complexa. Simple pel fet de que pareix la típica història d'una adolescent que es queda embarassada, i complexa pel fet de totes les reaccions, emocions, sentiments i valors i contravalors que conté.
La pel·lícula ens presenta a Juno, una xiqueta de 16 anys amb un sentit de l'humor i un caràcter molt particulars, es pot dir que sarcàstics. Un dia qualsevol decideix tindre sexe amb un xic anomenat Bleeker, però el que ella no sap és que cadascú és responsable dels seus actes i que la idea d'haver fet l'amor amb Bleeker va a tindre repercusions en ella, de tal manera que es queda embarassada. Juno l'intenta evitar i negar de totes les formes possibles, fins que decideix acceptar-ho i trobar-li una solució: abortar, donar-lo en adopció, etc. I finalment decideix que el millor és donar-lo en adopció i així ho fa: troba a una familia, parla amb els futurs pares i pareix que tot torna a la 'normalitat'. Durant la pel·lícula es van mostrant moltes reaccions frent l'embaràs de Juno i temps després, el futur pare del bebé, es sent que todavia no està preparat per a ser pare, i això fa reflexionar a Juno en tots els sentits, però decideix continuar amb l'embaràs i finalment tot té un final feliç en el qual Juno i Bleeker tornen a estar junts, Vanessa, la futura mamà, té al seu fill que tant desitjava i ara si que tot torna a la normalitat.
- Portava molt de temps desitjant açò (00:01:20): La gent desitja moltes coses, algunes amb més sentit i altres que no tenen ni sentit. Però... què és desitjar algo? Jo crec que és aquell sentiment que ens envolta quan veiem i sentim allò que pensem que no podriem viure sense ell i el volem de tal mode que el pensem tots els dies fins al punt que es converteix en un desig. És com una cosa impossible que es converteix en inaccessible i per això sorgeix el sentiment de 'desig', perque ens atrau l'impossible, ens atrau el que no està bé, el que no és correcte, som així, som humans.
- Estic embarassada (00:07:00/ 00:10:04/ 00:22:39): Pose tres dades perque aquesta mateixa frase es repeteix tres vegades en la pel·lícula. La primera és quan Juno se'l diu a la seua amiga, aquesta no se'l creu i se'l toma com una broma, però com a Juno no li fa ni una mica de gràcia li demana a la seua amiga que siga sèria que la situació es greu i li demana consell, aleshores aquesta reacciona i es queda prou assombrada i decideix ajudar a la seua amiga i li diu que si se l'havia ocorregut abortar i Juno ho pensa i creu que és bona idea, però de veres l'abort és la millor solució?, aquesta és una idea que hui en dia té moltes opinions i que està molt debatida per la societat, i jo crec que cadascú és lliure de fer el que crega que és millor per a la seua vida. La segona és quan se'l diu al que seria el pare genètic del bebé, Bleeker, i aquest es queda paralitzat i no sap que fer i li diu a ella que faça el que crega més convenient i que l'ajudarà en tot el que puga, clar és totalment normal que et quedes sense paraules si et diuen a l'edat de 16 anys que de repent vas a ser pare i és d'esperar que no vulgues fer-te responsable de res i desitjaries de que li haja tocat a un altre, però com he dit cadascú és responsable dels seus actes i sinò es tendrien que pensar les coses dues vegades abans de fer-les. I la tercera és quan se'l diu al seu pare, aquest intenta ser comprensiu i és preocupa per saber com ha ocorregut tot, com el feria qualsevol pare i es pregunta que si ell és la raò de que haja ocorregut açò i el perquè, ell pensa que ha sigut error d'ell no estar més damunt de la seua filla educando-la i que des de que es va separar de la seua dona tot el ambient familiar ha anat a pitjor i intenta que la seua filla, la seua germaneta i la seua madrastra, obsessa pels gossos, estiguen en armonia i isquen cap en davant amb el tema de l'embaràs. Hui en dia moltes families no tenen un bo clima familiar, però és necessari? Tan sols és prendre l'iniciativa i canviar les coses, tot comença en un mateix.
- Estàs enamorada (00:08:30): estar enamorat... és bàsicament perdre el cap per una persona per la que saps que faries el que fora. L'amor és un sentiment universal i jo crec que ninguna persona podria viure sense una mica d'amor. Tota persona té eixa mitja taronja especial per la qual donaria mil voltes al món tan sols per a estar amb ella, però l'amor és una cosa complicada en la que no sempre es sent el mateix dels dos llocs i per això moltes persones deixen de creure en ell, perque els han partit tantes vegades el cor que pensen que eixa cosa tan universal a la que li hem posat el simple nom de 'amor' no es correspon amb elles, però jo crec que tan sols es questió d'esperar i tindre paciència, perque les coses arriben quan menys te les esperes. I també existeix el cas contrari en el que estan les persones que no han sentit mai res o no han tingut mai ninguna relació amb cap persona i no saben el que es estar enamorat, per això moltes vegades les persones que són independents al vore que comencen a tindre una dependència per una persona s'asusten perque no saben com explicar el que els està ocorreguent i no saben donar-li una resposta, però com he dit tot és questió de temps i aquest ho aclararà tot.
- Tots els bebés volen nàixer (00:15:56): un bebé és una cosa tan delicada i tan menuda que moltes vegades no apreciem que també són persones com nosaltres i que poden tindre sentiments, i que probablement si nasqueren sabent parlar a més de u li diuria un parell de cosetes. És veritat que un bebé és vida i que són els encarregats de que es mantinga la vida i l'existència dels humans en la Terra, ja que són els futurs progenitors, però no tots els bebés són ocasionats per voluntat de la pròpia dona i hem de respectar les decissions de cadascú.
.jpg)
- Crec que donaré el bebé en adopció (00:19:20): moltes dones hui en dia no es veuen capaces de mantindre als seus futurs fills, per les raons que siguen, i decideixen donar-lo en adopció. La veritat jo el veig un gest molt bonic, ja que les mares genètiques estan pensant el millor que és per als seus fills per a que tinguen una vida el més satisfactòria possible. És veritat que donar un fill a una parella no sempre és la millor sensació del món per a la mare, però en l'actualitat hi ha diversos tipus d'adopció, en els que les mares genètiques poden anar veient com creixen els seus fills i demés, i es cert que no és com si el criara una mateixa, però és una opció per a estar més a prop de algo que forma part de la teua vida i que no vols que desaparega per complet i a més es po mantindre una bona relació en la que tots ixen guanyant.
- És tan diferent (00:21:30): Ser diferent és tot menys ser normal i com ser normal aborreix, puix ser diferent mola. Moltes vegades tenim por de fer el que en realitat ens agrada perque tenim por del que diguen els altres, però es que al final tots acabem fent el mateix com si forem màquines teledirigides i això quina gràcia té? Jo us la dic, cap. Tota persona deuria de ser com vulga per que a la fi és la teua pròpia vida i tan sols n'hi ha una que dura dos dies i ja anem pel segon, aleshores fes el que més t'agrada sense pensar en el que diran, perque faces el que faces et criticaran igualment. No sempre se li pot agradar a totom, però es que si t'agrades a tu mateix que importen els demés?
.jpg)
- No estic preparada per a ser mare (00:24:05): Jo crec que ninguna dona està segura de que és el primer que anirà a fer quan per fi siga mare, però ningú naix sabent no?, per tant no tindriem que tindre por, l'instint maternal ix sol i quan menys te l'esperes el teu fill ja s'està casant, pilotant un avió, dirigint un pais o qualsevol cosa, tot pren forma al llarg de la vida.
- Mai ha tingut la sensació de que ha nascut per a fer algo? (00:30:24): tots naixem per algo, però per a què? això és altra pregunta. Les persones quan anem cresquent ens vam adonant de que tenim algunes preferències davant d'altres i que quan fem el que més ens agrada la satisfacció és incalculable. Alguns es converteixen en bons esportistes, altres són els nous Mozarts del segle, altres ens deslumbren amb trucs de magia impresionants... a tots se'ns dona bé alguna cosa.
- Deuria sentir-me feliç? (00:32:06): la felicitat no és algo que es compre o es demane, és algo que pertany a cadascú. Les persones tenim moltes raons per a estar mal: no arribar a fi de mes, perdre a un ésser volgut, etc., però sempre hi haurà una raò per la qual ser feliç. La felicitat no és algo que es busque, sinò que forma part de la vida i està present en tots, sobretot en els més xicotets, ja que són els més inocents i els que no es tenen que preocupar per res, és una de les millors etapes de la vida.
- Juno, hola! alguns colegues i jo anirem al cinema després de classe a tirar donuts a la pantalla de la peli d'eixe tio que té 18 fills. - Oh! Sona brutal!, però no puc, tinc la meua ecografia (00:37:02): El normal no és que una xica de 16 anys diga que es té que anar a fer una ecografia, sinò que té que anar al supermercat o a fer deures o demés, però a fer-se una ecografia no té molt de sentit. Sona irònic ja que és veritat, perque s'ha quedat embarassada, però possiblement no és el que més l'agradaria fer a Juno en eixe moment, per que tot adolescent vol privar-se de preocupacions i gaudir de la vida.
- T'avergonyes del que ferem? (01:02:30): Cap persona deuria d'avergonyr-se del que ha fet, perque si has fet algo és perque en eixe moment és el que de veritat volies fer. Moltes vegades ens agradaria tornar al passat i borrar moltes coses i tornar a começar, però com bé sabem això no és possible, tan sols hem de mirar el lado positiu de les coses i seguir endavant.
- No sòc jove, tinc 16 anys, suficients per a saber qui es un 'capullo' (01:07:14): Normalment tots els adolescents pensem que ens anem a menjar el món i que tot gira al nostre voltant, però hem de posar-nos a pesar les coses més d'una vegada, perque a vegades no som el suficient madurs com per a prendre les decisions correctes i acabem equivocando-nos i passant males estones, així que quan els demés vulguen ajudar-nos deuriem de fer-los un poc més de cas i d'aquesta forma no tropeçarem dues vegades amb la mateixa pedra .
- Em pregunte si dos persones poden seguir juntes per sempre [...] Si poden ser feliçes (01:15:32): Això és clar, tan sols puc dir que és veritat mirant als meus avis. Ells són un clar exemple de que l'amor existeix i un clar exemple a seguir.
- La persona que et vol tal i com eres [...] eixa és la ideal (01:17:00): I es que és veritat, aqueixa persona que ens aguante en el dia en que més pessats estem, la que ens alegre quan més tristos estem, la que ens divertisca quan més aborrits estem, eixa és la ideal, la que ens comprenga en todes i cada una de les situacions que passe junt a nosaltres. I quan trobes a eixa persona no la deixes escapar, perque són coses que a soles passen una vegada en la vida.
OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat, però l'he vista molt típica, esperava que fora un poc més original, encara que el personatge principal, Juno, m'ha encantat amb el seu humor i la seua forma de vore la vida, no totes les persones tenen la valentia de fer el que ella ha fet, ha estat bé.
~Fi~
No hay comentarios.:
Publicar un comentario