PER QUÈ I COM FEM LES COSES?

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Les persones som una caixa de sorpreses i la vida també ho és, en la que no saps el que et va a tocar i tampoc saps amb qué i amb quí et vas a trobar. Vivim situacions de tot tipus: unes més alegres i que recordem durant molts anys, altres més tristes que intentem oblidar el més prompte possible, altres que són tan significatives que se les contem als nets una i altra vegada i altres que passen i ni tan sols ens adonem de que han passat. Però per què no sempre reaccionem del mateix mode a una mateixa situació que ens haja ocorregut més d'una vegada? Mai us ha passat que vos ha ocorregut algo i que sense adonar-vos reaccioneu d'un mode o altre, i això per què?, jo crec que tot depén del context en el que s'està desenvolupant l'acció, obviament si discutim amb un amic no va a ser el mateix que si discutim amb els nostres pares, el mode de parlar, els gestos, tot canvia, per exemple: imagineu-vos l'exemple molt absurd de que ens han agafat la goma d'esborrar del nostre estoig, sense pedir-nos permís, podem obtindre 3 respostes des del meu punt de vista: que l'agafe un amic nostre de confiança i que no li donem cap importància, que l'agafe una persona que ens agrada i preguntar-li educadament que si l'ha agafat ell/ella només pel fet de que volem parlar amb eixa persona sense donar-li importància a que ens haja agafat la goma, o que l'agafe una persona que no suportem i montar-li la de deu pel que ha fet, com podeu vore, és la mateixa situació però viscuda de 3 formes diferents, i això seria un mode de d'escriure el per què i el com fem les coses, en aquest cas el perquè i el com depenen de la persona que ens ha agafat la goma, i si, és un exemple molt simple, però que descriu molt bé que actuem de formes molt diferents

 sense adonar-nos dia a dia