INTRODUCCIÓ: Esta pel·lícula introduïx al món com una gran fórmula matemàtica, plena d'incògnites de qualsevol tipus. A vegades en la vida les coses no són el que pareixen i si un va més enllà, pot descobrir coses que ningú més pot veure, pero... Fins que punt els altres no ho poden ver?, en el cas del nostre protagonista, John Nash, el pobre patix esquizofrènia i el que ocorre és que ell mateix s'ha tancat en el seu propi problema amb una incògnita que no pot resoldre, la seua malaltia. Al llarg de la pel·lícula se'ns va mostrant les dificultats, disgustos i angoixes que patix John, però no està només i gràcies a Alicia, la seua dona, ell pot seguir avant i tornar a ser l'home de què ella es va enamorar. Com diu John necessitem creure que quelcom extraordinari és possible, un bon dilema que podem posar en pràctica en el nostre dia a dia.
FRASES:
- Els matemàtics guanyaren la guerra, descifraren els còdecs japonessos i crearen la bomba atòmica (0:01:27): presenten als matemàtics com unes persones invensibles i insuperables a les quals cap persona podria superar en intel·ligència, astúcia, etc., però no són més que persones iguals a nosaltres i sincerament hi ha moltes altres persones que han sigut més premiades en la vida que no han sigut matemàtiques. Açò no vol dir que deshonre els matemàtics ni de bon tros, però ho veig un poc exagerat.- Ha d'haver-hi una explicació matemàtica per a una corbata tan lletja (0:03:05) : PER QUÈ HO BASA TOT EN LES MATEMÁTICAS?, és un estudiant de princeton a què li apassionen les matemàtiques, però no tots els perquès de la vida tenen una solució matemàtica.
-La meua professora de matemàtiques em va dir que vaig nàixer amb 2 racions de cervell i només mitja de cor (0:07:26) : no és rar que li diguera això ja que el que John aparença és ser una persona molt freda, inclús ell ho diu: 'no li solc caure bé a la gent i ells tampoc a mi', però en el fons és una persona molt sencible que té grans metes en la vida, i quan coneix Alicia eixa mitja ració de cor que tenia es multiplica per 1000.
- Necessite anar més enllà (...) , trobar una idea original, només d'esta manera podré destacar, només així em podran valorar (0:08:28) : a vegades pensem que no som prou, i volem ser més i més, açò és el que li ocorre a John, que per a començar ell no es valora i si partim d'això, els altres tampoc ho faran. Més tard quan aconseguix un projecte i es gradua, John se sent satisfacido i de la mateixa manera li veuen els altres, tot ha de començar per un mateix.
- Les classes atordixen la ment, destruïxen el potencial de la creativitat (0:09:11) : si molts professors s'aplicaren este dilema i feren les classes i demostracions a l'aire lliure (en primavera-estiu) , potser els resultats acadèmics progressarien i realment la teoria de John Nash funcionaria. També és cert que entre 4 parets un no pot experimentar molt, però bo com són unes normes que s'han establit i ningú es va a molestar a canviar-les, seguirem amb la rutina de classe normal.
- En tota competició sempre perd algú (0:11:35) : això és quelcom que entén fins a la meua cosina de 3 anys, però si ens parem a pensar el que gana no té cap queixa en contra del joc pensa que ha guanyat i li importa ben poc que l'altre haja perdut, no obstant això el que perd se sent frustrat i comença a buscar-li entrebancs al joc, vol creure que l'altre ha fet trampes, se sent insatisfet, i tot açò per qué?, per que tenim el mal costum de no saber perdre, quelcom que li ocorre a John constantment, no vol acceptar la realitat.
-Val més rossa en mà que morenes volant (0:19:02) : açò es pot entendre de dos formes: una que consideren a la rossa com la millor opció i el concepte de morenes volant ho prenen com la segona opció per si a la rossa no l'aconseguixen, o l'altra és que consideren a la rossa molt panoli i preferixen intentar anar primer a per ella per a no sentir-se uns fracassats per si són rebutjats per les morenes.
- Adam Smith va dir que per al millor resultat, cada membre del grup deu de fer el millor per a él... incomplet, perquè per a aconseguir el millor resultat cada membre del grup, deu de fer el millor per a ell i per al grup (0:20:07) : açò bàsicament s'anomena treball en equip, quelcom que està present en moltes situacions hui en dia: en l'esport, en el treball, etc., no obstant això moltes vegades no fem cas i anem a la nostra 'bola' fins que ens estampem contra una paret, i veiem que treballar en equip ens va a donar un millor resultat que si ho fa tot un a soles. Quelcom paregut ocorre en l'anterior pel·lícula que vaig comentar per a esta avaluació: 'la ola'. Si continueu llegint el blog el podreu veure.
-No li ocorre que a vegades sap quelcom i no sap el per què? (0:24:30) : A vegades les persones sense saber ni el com, ni el quan, ni l'on, i molt menys el perquè intuïm o sabem coses que passaran. Possiblement perquè les hàgem somiat o perquè hàgem tingut algun déjà vu, (Déjà vu és un tipus de paramnèsia de reconeixement caracteritzada per l'experiència de sentir que s'ha sigut testimoni o s'ha experimentat prèviament una situació nova.) . Són coses inexplicables que ocorren així sense més i que tenen el sentit que el teu els vullgues donar.
-A vegades hi ha diverses solucions per a un mateix problema (0:30:40) : esta frase té un doble sentit, ha agafat una realitat com les matemàtiques en què moltes vegades hi ha diverses solucions, però ho ha intentat comparar amb la vida mateixa, en la vida a vegades un mateix problema pot tindre diverses solucions, la solució que tu li vullgues donar.
- El geni veu la resposta abans que la pregunta (0:31:40) : per això són genis i la veuen, perquè el 99% de la població fins que no se li presenta el problema, no té la més mínima idea de com resoldre res.
- No hi ha res segur John, és l'únic segur que se (0:49:23): hi ha una frase que hauria d'aplicar-se molta gent que és: no et fies de ningú i la veritat és que és semblant a esta. En la vida no hi ha gens segur, un dia pots ser ric i al següent ser més pobre que el captaire que demana en la porta de l'església. Tot canvia contínuament, les persones, els lugares... i quan et vols donar compte, ja no hi ha gens segur, i l'única cosa que volem és que tot torne a ser com abans, però la vida seguix i no espera a ningú.
-¿Cómo és l'univers? +Infinito, - Com ho saps? + Ho sé perquè les dades ho indiquen, - Però no s'ha demostrat, no ho has vist, i per què estàs segur? + No ho sé, però crec en això - L'amor és igual (0:51: 14) : A veure, jo crec que l'amor és una cosa que ho pot explicar algú que estiga enamorat o li hagen rote el cor, i com bé ho descriuen en la conversació Alicia i John, l'amor és quelcom que és infinit, però que no s'ha demostrat i ningú ho ha vist amb els seus ulls, però encara així es creu en això i potser tindran raó, o potser no, qui sabe?, açò no deixa de ser una pel·lícula, un espai i un temps fora de la realitat, però que a pesar d'això es pot apreciar eixe sentiment al llarg de la pel·lícula, sobretot per part d'Alicia. 
-¿Es això millor que estar boig? (...) és un problema, només això, un problema sense solució, i això faig solucione problemes + Açò no són matemáicas, no pot inventar una fórmula per a canviar el mode en què veu el món - Tan sols he de reeducar la meua ment + No hi ha cap teorema, cap prova, no es recuperarà - per què no puc? + Per què la seua ment és la que ha originat el problema - Puc fer-ho, ho resoldré, només necessite temps (1:35:48) : esta és una conversació que tenen John i el seu psiquiatre. John no vol acceptar la realitat novament, i està tancat en les seues idees i es nega a assistir a l'hospital una altra vegada, ell creu que amb un poc de temps tot tornarà a la normalitat, però patix esquizofrènia, i i serà quelcom difícil, però la força de voluntat és major i al final ho aconseguix. Aconseguix oblidar-se de les al·lucinacions, aquelles que li han acompanyat tant temps, i torna a començar la seua vida des de 0, quelcom que hui en dia moltes persones poden dur a terme 'volver a empezar', en el precepte de gener parle sobre això, si continueu mirant el blog ho veureu.
- Tal vegada el que distingix la realitat de l'imaginari no estiga ací (ment) sinó ací (cor) (1: 37: 40) : Alicia en el seu últim intent per fer que John es recupere, parla amb ell detingudament, i li fa donar-se compte que tot el que ell s'imagina ocorre en la seua ment i que el que en veritat li importa, està en el seu cor com per exemple ella. Esta reflexió és clau ja que fa que John torne a prendre les regnes de la seua vida.
OPINIÓ PERSONAL:
La pel·lícula m'ha agradat, però ha sigut un poc llarga i pessada, es a dir, ha estat bé, però esperava altra cosa. Hi ha que estar pendent tota l'estona del que passa perque sinò probablement no enteneràs el que ocorre després. En conclusió ha estat bé, però no la tornaria a vore fins que passe molt de temps.
~Fí~
