FRASE: 'HAY UN CIERTO PLACER EN LA LOCURA, QUE SOLO EL LOCO CONOCE' (PABLO NERUDA)

Viure és amar i amar és enfrentar-nos a tot el que creiem. Aquesta frase de Neruda no fa referència a totes aquelles persones que pateixen una enfermetat, sino a aquelles persones que tenen creativitat i una ilusió per a dur a terme allò pel que senten una passió, per tant els demés no els entenen i els tomen per 'locos'. Per exemple: un ballarí/na de ballet ama el que fa i el donaria tot per continuar ballant sempre que puga, encara que tinga els peus destrozats, un cansanci que li recorreix tot el cos... etc., però continuaria ballant perque tots aquestos 'impediments' que fan que no puga continuar ballant no s'assemblen quasi amb la satisfacció de ballar, és a dir, ells troben un plaer en la dança que a soles ells entenen. Però açò no sols ocorre amb els ballarins, sino amb totes les profesions: musics, esportistes, mèdics, arquitectes, etc. Perquè cada persona es sent lliure amb el que més li agrada fer i tal vegada, pot ser que pareixem que estem bojos fent allò que admirem, però que més donarà el que diguen, si a la fi, les millors persones ho estan. 

GUANYAR, GUANYAR I GUANYAR!

L'altre dia jugant amb la meua germana a 'piedra, papel o tijeras' em vaig adonar de que les persones tenim un instint el qual ens fa voler guanyar sempre. La situaciò fòu aquesta: començarem jugant a qui es reia abans perdia, i cassualment jo em riu per tot i vaig perdre, però com no vaig quedar conforme li vaig dir que jugarem a pedra, papel o tissores i vaig guanyar, però la meua germana no volia quedar-se amb mal sabor de boca per haver perdut, aleshores ella volia jugar altra vegada al primer lloc, i així tota l'estona. Una vegada acabarem de jugar, em vaig sentar en el sofà i em va resultar graciós el fet de que cap persona suporta perdre, pel fet de no voler quedar en ridícul, o perquè som molt competitius, o pel fet que siga, però ens resistim a perdre, sempre apuntem a guanyar i açò és algo bo des del meu punt de vista, ja que fa que la nostra societat vulga prosperar més i més, i ser cadascú el que es porte els merits. En conclusió: guanyar o perdre, dona igual, l'important és participar, o no?, però qui no ha fet alguna vegada alguna trampeta per a guanyar?

VIVIM EN L'ÈPOCA DEL 'ME GUSTA'

COMENTARI: Aquest anunci el vaig vore fa molt de temps i em va cridar l'atenció pel simple fet de que té raó en tot. Les persones vivim diguent que ens agrada açò, que ens agrada allò i etc., donem 'me gusta' en facebook, en instagram..., ens agrada tot. Podem dir que tenim una vida acomodada, però... agradar no és el mateix que amar algo. Com diu el vídeo ens pot agradar el nostre treball, la nostra casa, el lloc on vivim, però fer el que sempre has volgut, viure on sempre has somnyat, això és amar. Et poden agradar les postes de sol, però veure-les amb la persona ideal, això és amar, i un sin fí de coses més que són evidents. Jo crec que el vídeo ens vol fer caure en la conta que no sempre quan diguem que amem algo, és veritat, i que quan diguem que algo a soles ens agrada, tampoc és veritat, poques coses/persones en la vida aconsegueixen que els amem, i si veus que aquest sentiment t'invadeix, tan sols no el tingues por i deixa't portar. 

'QUE BONITA LA VIDA' (DANI MARTIN)

LLETRA:

Que bonita la vida 

Que da todo de golpe 

Y luego te lo quita 

Te hace sentir culpable 

A veces cuenta contigo 

A veces ni te mira 

Que bonita la vida. 

Que bonita la vida 

Cuando baila su baile 

Que se vuelve maldito 

Cuando cambia de planes 

Ahora juega contigo 

Otras tantas comparte 

Que bonita la vida. 

(estribillo) Y tan bonita es 

Que a veces se despista 

Y yo me dejo ser 

Y tan bonita es... 

Es vida lo que me das 

Vida tu caminar 

Vida que arrampla 

Cobarde que lucha 

Que sueña que perderás 

Vida que vuelve a dar 

Vida que sola estas 

Vida repleta de gente 

Que nace que vive 

Que viene y va. 

Que bonita la vida 

Tantas veces enorme 

Te acaricia y te mima 

Te hace sentir tan grande 

A veces eres su niño 

A veces enemiga 

Que bonita la vida. 

Que bonita la vida 

Que regalo tan grande 

Que luego te lo quita 

Te hace no ser de nadie 

A veces sin sentido 

Otras tantas gigante 

Que bonita la vida. 

(estribillo)

Y tan bonita es 

Que a veces se despista 

Y yo me dejo ser 

Y tan bonita es... 

(estribillo) 

Vida, vida, vida, vida... 

Que bonita la vida 

Que te mece con arte 

Que te trata de usted 

Para luego arroparte 

Te hace sentir valiente 

Otras tantas don nadie 

Que bonita la vida.

COMENTARI:  I si que és bonica si, 'tan bonica que a vegades es despista', cadascú té la seua vida, cadascú fa el que vol amb ella, però ella no sempre fa el que tu vols.

Hi ha coses que són inevitables i que estan destinades a ser així, com per exemple: que dos persones es troben i siguen la mitja taronja de l'altre, però pot ser hi haja una 3º persona a la que se l'està fent trices el cor al vore que està perdent a la persona que estima, però a la vegada, probablement, hi haja una 4º persona la cual esté desitjosa de que eixa 3º persona es fixe en ell/ella i així podriem enredar la història fins que se m'ocurrisca. Hi altres coses que són més ' decisió del destí', per exemple : en una competició d'atletisme es troben els millors atletes del món i un parell de principants, comença la carrera i obviament, els experts es posen en les primeres posicions, no obstant això, els principiants els segueixen propet. De repent, el primer pateix una lessió i es queda darrere, i un dels principiants, trau tot el que porta dins i afortunadament guanya la carrera, un poc subrealista no?, però és un exemple que ens fa vore que no tot està decidit, ni tot està escrit fins a l'últim segon.

En conclusió, com diu la cançó, 'vida es el caminar, una vida que arranca, cobarde, que lucha y que sueña, una vida repleta de gente que nace, que vive, una vida que viene y va'.

FRASE: 'NI TODO ES TODO, NI NADA ES NADA'

Clar, ni els rics que ho tenen tot el tenen tot, ni els pobres que no tenen res, no tenen res, perquè precissament el que els falta a cadascún el poden trobar l'un en l'altre. Els rics necessiten algo més que diners per a viure la vida, perquè és veritat que ho poden tindre tot, però eixe tot es refereix a coses materials, perquè hi ha coses que no es poden comprar, i a vegades un poc de felicitat, amor, tendressa... careix en la vida d'aquestes persones i és ahí on podem vore que no tot és tot. Els pobres ho necessiten tot, però pot ser no siga tot, sino més bé una ajuda econòmica i coses per l'estil, perquè són eixes persones (les més pobres) les que gaudeixen de sentiments dia tras dia: les que pateixen, les que són felices quan alguna persona els escolta, les que tan sols amb que els dediquem un minut de la nostra vida es senten satisfetes, i és ahí on podem vore que res tampoc és res. Però què passa?  estem acostumats a pensar que els que viuen millor són aqueixes persones que són riques i que tots els dies s'ho passen de meravella, i per aquesta raò tots volem que ens toque la loteria; i perquè pensem que els pobres són els que pitjor viuen i als que els ha tocat el pitjor lloc en el món, però hem de vore un poc més enllà i descobrir que no tot és el que pareix.

3º COMENTARI DE LLIBRE: 'EL ALQUIMISTA'

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquest llibre simplement és ideal per a tota persona, sigues feliç, estés trist, sigues ric, pobre, amable, egocèntric... Pel simple fet de que tots soms iguals, i perque tots tenim un projecte de vida que hem de seguir per a trobar i donar-li sentit a la nostra, com en el cas de Santiago, un jove molt curiós dispossat a embarcar-se en les sorpresses que li depara el món, tan sols per seguir el seu instint i les seues ganes de viure. D'aquest mode podem destacar del llibre l'alquimia: una ciència que es coneix com " Doctrina y estudio experimental de los fenómenos químicos que se desarrolló desde la Antigüedad y a lo largo de la época medieval y que pretendía descubrir los elementos constitutivos del universo, la transmutación de los metales, el elixir de la vida, etc.", però que va més enllà d'això, l'alquimia tracta d'un mode més profund el pensament entre el positiu i el negatiu (des del meu punt de vista i pel que he aprés amb el llibre) i d'aquesta forma he volgut buscar un vídeo que plasme com l'energia positiva és capaç de transmitir-se i alegrar-li el dia a tota persona, de manera que es cree un ambient ple d'emoció i ilusió, algo tan ximple com viure i ser feliç (el que vuic mostrar està entre els minuts: 1:43-6:03)

FRASES:

- Es justamente la posibilidad de realizar un sueño lo que hace que la vida sea interesante. Pàg 26: la vida és tan bonica com absurda, tan sencilla com complicada, pero és el que és, el trajecte d'una persona pel món i les pisades que queden darrer d'ella. Tots tenim somnis que volen que es facen realitat, que pedim a cada estrela fugaç que passa pel cel, que pedim a cada moneda que llançem a les fonts, però són el que són, somnis, i nosaltres som els únics que podem fer-los realitat, perque ningú ho va a fer per nosaltres i el fet de que pugam aconseguir-los és la motivació que se li dóna a la vida, i la motivació que ens fa que sigam cap en davant. 

- Las cosas simples son las más extraordinarias, solo los sabios consiguen verlas. Pàg 29: a vegades no ens donem conta que les millors coses no són ni les comprades ni les més extravagants, sino que per exemple un ximple abraç és una de les sensacions més reconfortables del món, veure a una persona després de molt de temps i veure com ha canviat tant..., i un sin fí de coses que fan que la vida siga la cosa més bonica del món, però a vegades ens centrem tant en les coses materials i en tenir més i més que no ens donem conta que les verdaderes i les millors coses ni es compren ni es venen, perque són gratis i que millor que ser feliç amb res?

- Es tu misión en la tierra. Pàg 39: alguns naixem per a cantar, altres per a ballar, peò tots estem destinats per a fer algo. Aquesta frase em recorda a una de la pel·lícula 'Juno': Mai ha tingut la sensació de que ha nascut per a fer algo? (00:30:24), i que explique molt bé, com som les persones a mesura que creixem i com ens adonem de qui som.

-Todo en la vida tiene un precio. Pàg 39: les persones a vegades cometem errades i volem justificar-les de manera que pugam arreglar les coses, però tota persona és responssable dels seus actes i ha d'aforntar-los. Altre punt a destacar d'aquesta frase és que en la vida, hui en dia tot es resol amb diners, i d'aquesta manera pensem que tot té un preu, però no, estem molt equivocats, perque hi ha coses que no es poden comprar, és veritat que els diners ajuden, no ho puc negar, però els diners no poden fer el que una mare amb el seu fill com cuidar-lo, ajudar-lo, etc., els diners no són més que altra part de la nostra societat que ens fa més inutils cada vegada més.

    

 

 - Soy como todas las personas: veo el mundo tal como desearía que sucedieran las cosas, y no como realmente suceden. Pàg 55: Som capritxosos i és el que hi ha, mirem pel nostre benestar, però no sempre les coses ixem com desitgem, a vegades la vida és injusta i no sempre el món veu les coses com les veiem nosaltres i pensem que tot es fa 'cuesta arriba', i a vegades tenim raò i a vegades no, però el que no pot ser es que perque les coses no ixen com nosaltres vulgam tirar-lo tot per la borda, hem de recapacitar i continuar en davant, que ja arribaran temps millors. 

- Si puedes permanecer siempre en el presente serás un hombre feliz. Pàg. 99: I es que és la veritat, quasi sempre pensem en el que s'ha quedat darrere nostre i tot el que hem viscut i perquè ha eixit així, o en el que ens queda per viure i el que va a passar o el que diran, i el que tan sols deuríem de fer és viure el moment i ser feliç, perque el que faces en aquest precís moment és el que conta i tot el que faces ara, seran els records que tindras quan sigues vell, i no crec que el que vulgues recordar siga a tu trist, sino a una persona que va gaudir de la seua vida i que va aprofitar tots i cadascun dels moments.

 

- Solo una cosa hace que un sueño sea imposible: el miedo a fracasar. Pàg 153: tots tenim por a que no pugam aconseguir algo, i que acabem en el fracàs, no obstant això molta gent ha tingut que fracasar moltes vegades per a poder donar al final amb una solució, i que més da si fracases, hi han coses pitjors en la vida i en el món. A més res és impossible i qui et diga que no pots fer-ho, tan sols has de fer oïdes sordes, perque els que no són capaços d'aconseguir-lo son ells, per que a soles el que has de fer és confiar en tu mateix, perque ningú ho va a fer per tu. 

    

 

OPINIÓ PERSONAL: simplement fantàstic, és veritat que no he traigut tantes frases del llibre com en altres treballs, però també és veritat que és el llibre amb el que més he gaudit i amb el que més he aprés, no se el perqué, però puc dir que a partir d'ara Paulo Coelho s'ha convertit en un dels meus escriptors favorits.

Fi

  

6º COMENTARI DE PEL·LÍCULA: " BABE EL CERDITO VALIENTE"

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquesta pel·lícula és una de les més tendres que he vist. M'ha paregut que està plena de bones actituds i bons i sincers sentiments. Pareix ser una pel·lícula infantil, però tots podem gaudir d'ella, ja que podem reflexionar moltes coses que, d'una forma molt sutil, s'intenten parèixer a la nostra vida quotidiana i que podem aprendre.

A més, jo crec que és perfecta perque reflecteix molts temes filosòfics com: el sentit de la vida, la personalitat, l'aprenentatge, etc.

La pel·lícula ens conta la història d'un porquet anomenat Babe, el qual després de separar-lo de la seua mare, és portat a una fira en la qual un pastor, Hogget, el guanya y se'l porta a la seua granja, el lloc on transcurreix quasi tota la pel·lícula. Açí, Babe creix i se'n va fent amics, tot i seguit es va guanyant l'afecte del granger i aquest decideix convertir-lo en un gos pastor, Babe aprén l'ofici i al final els dos participen en un concurs de gossos pastors i Babe amb el suport de Hogget i tots els de la granja consegueix guanyar.

FRASES:

- Un cor sense prejuí (00:02:30): Des del meu punt de vista, amb aquesta frase, la pel·lícula ens vol dir que Babe, el nostre protagonista, és un clar exemple a seguir, ja que és més bó que el pa. Normalment les persones "jutgem un llibre per la seua portada", es a dir, parlem sin saber ni conèixer, i en aquesta pel·lícula podem vore com aquesta actitud està present en diverses ocasions, però per altre lloc està Babe, que com he dit és un clar exemple de tot el que està bé.

- Un món roí i sense sol (00:02:54): I per què ha de ser així ?, és irònic que en un món en el que es vol aconseguir la pau i l'amor, es veia envoltat per tanta frialtat, crueltat, vengança, etc. No totes les persones són conscients de la situació del món hui en dia i açò deuria canviar. 

- Adeu, mare (00:03:26): Adeu, adeu, adeu... La gent es pasa mitja vida despedint-se, però... Deu ser així?, per què no pot ser tan sols un 'hasta luego'?. Ningú sap els girs que es capaç de donar la vida, per tant no tot és un adeu, sinò un fins prompte que segurament estarà ple de noves vivències.

- Una tènue sensació de compartir un destí comú (00:05:17): Aquesta frase m'ha paregut molt original i carregada de molt sentit. En la vida succeixen fets inesperats, i a vegades tenim intuicions que al final són veritat o no, però que d'alguna forma sorgeixen per algo. A vegades les persones sin saber-ho, es desperten un dia qualsevol i per casualitats del destí, els sorgeix un contratemps i gràcies a això es coneguen, un fet inesperat, un fet que els fa compartir un destí comú.

- Odia ser un ànec (00:09:49): A vegades ens gustaria ser altra persona i no nosaltres mateixos, com en aquest cas Fernando, l'ànec de la pel·lícula, que vol ser un gall per a poder cantar. Però no hi ha res millor que ser un mateix, si ens ha tocat ser un ànec, un dolfí, o un cactus, l'hem d'acceptar perque de segur que nosaltres sabrem fer coses que els demés no i hem de sentir-nos orgullosos d'això.

- Es tornà no tornar a pensar mal de cap criatura (00:14:03): Bé aquesta frase és molt similar a la primera que he comentat, recorde la frase 'no jutjar un llibre per la seua portada', perque bàsicament vol dir el mateix que aquesta i la primera frase. 

- Un gall mecànic (00:16:30): A vore, amb aquest es refereix a que Fernando, l'ànec que volia ser gall i cantar, anomena així al nou despertador que es compra la dona del granger, i la qüestió és que, aquesta dona es compra el despertador a propòsit per a no escoltar més el cant de l'ànec, inclús la melodia del despertador li pareix magnífica, cosa que el rest de persones odiem, per això m'ha paregut un moment irònic de la pel·lícula i jo l'he intentat relacionar amb que a vegades tenim demasiades coses i no les apreciem el suficient, mentres que hi ha gent que careix d'això i li faria molta falta.

- Sempre igual, si vols fer algo, fes-ho tu mateix (00:19:13): I és veritat, no hi ha millor forma de fer algo que fent-lo tu mateix, mai ningú podrà meter-se en el teu cap i fer les coses igual que tu, per que per a cada persona la seua  forma de fer les coses es pensa que és la millor, és llei de vida. 

- A totes les criatures els arriba el moment en el que se'ls acaba la infància i se'ls obri la porta de la seua vida d'adults (00:24:32): També és veritat, però això depén d'un mateix, perque hi ha iaios de 8 anys i jovens de 70, tot és qüestió de com vols portar i aprofitar la teua vida, mai és tard per a fer o dir algo, sols pren l'iniciativa i en davant, ningú te'l va a impedir.

- No el tingues por sols perque siga algo nou (00:36:11): Moltes vegades temem fer algo pel simple fet de que és nou: montar-nos en una nova atracció com una muntanya rusa, aprendre a nadar, llegir en públic, etc. Però tot això està en el nostre cap, i del mateix mode que està, el podem traure i fer les coses sense cap problema.

- Hi ha molts gats simpàtics en el món, però cada barril té les seues pomes podrides (1:00:00): És com la frase '' l'excepció que justifica la regla'', no tot és perfecte i sempre  hi haurà algo que el faça imperfecte, però això és així, les coses sempre es poden millorar, les persones sempre poden canviar a millor, i així mil coses més, però això no és culpa de ningú, hi ha coses que són així i no poden canviar per molt que l'intentem.

- Els porcs no serveixen per a res, al igual que els ànecs (1:03:01): Tots servim per a algo, sols hem de buscar que és el que ens agrada i que és el que se'ns dona bé fer i ficar-li ganes, però tots tenim un don per a fer algo amb el que poder destacar.

OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat molt aquesta pel·lícula i he de dir que quasi anava a fer una altra, però hem vaig decantar per aquesta i la veritat és que no m'arrepentisc. La recomane per a tothom, per que s'aprén molt amb ella i a més t'ho pases bé també.

Com he dit al principi de tot, encara que pareix infantil, es fa entretinguda i es gaudeix molt d'ella, en conclusió una gran producció.

~Fi~

5º COMENTARI DE PEL·LÍCULA: "JUNO"

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquesta pel·lícula és tan simple com complexa. Simple pel fet de que pareix la típica història d'una adolescent que es queda embarassada, i complexa pel fet de totes les reaccions, emocions, sentiments i valors i contravalors que conté. 

La pel·lícula ens presenta a Juno, una xiqueta de 16 anys amb un sentit de l'humor i un caràcter molt particulars, es pot dir que sarcàstics. Un dia qualsevol decideix tindre sexe amb un xic anomenat Bleeker, però el que ella no sap és que cadascú és responsable dels seus actes i que la idea d'haver fet l'amor amb Bleeker va a tindre repercusions en ella, de tal manera que es queda embarassada. Juno l'intenta evitar i negar de totes les formes possibles, fins que decideix acceptar-ho i trobar-li una solució: abortar, donar-lo en adopció, etc. I finalment decideix que el millor és donar-lo en adopció i així ho fa: troba a una familia, parla amb els futurs pares i pareix que tot torna a la 'normalitat'. Durant la pel·lícula es van mostrant moltes reaccions frent l'embaràs de Juno i temps després, el futur pare del bebé, es sent que todavia no està preparat per a ser pare, i això fa reflexionar a Juno en tots els sentits, però decideix continuar amb l'embaràs i finalment tot té un final feliç en el qual Juno i Bleeker tornen a estar junts, Vanessa, la futura mamà, té al seu fill que tant desitjava i ara si que tot torna a la normalitat.

FRASES:

- Portava molt de temps desitjant açò (00:01:20): La gent desitja moltes coses, algunes amb més sentit i altres que no tenen ni sentit. Però... què és desitjar algo? Jo crec que és aquell sentiment que ens envolta quan veiem i sentim allò que pensem que no podriem viure sense ell i el volem de tal mode que el pensem tots els dies fins al punt que es converteix en un desig. És com una cosa impossible que es converteix en inaccessible i per això sorgeix el sentiment de 'desig', perque ens atrau l'impossible, ens atrau el que no està bé, el que no és correcte, som així, som humans.

- Estic embarassada (00:07:00/ 00:10:04/ 00:22:39): Pose tres dades perque aquesta mateixa frase es repeteix tres vegades en la pel·lícula. La primera és quan Juno se'l diu a la seua amiga, aquesta no se'l creu i se'l toma com una broma, però com a Juno no li fa ni una mica de gràcia li demana a la seua amiga que siga sèria que la situació es greu i li demana consell, aleshores aquesta reacciona i es queda prou assombrada i decideix ajudar a la seua amiga i li diu que si se l'havia ocorregut abortar i Juno ho pensa i creu que és bona idea, però de veres l'abort és la millor solució?, aquesta és una idea que hui en dia té moltes opinions i que està molt debatida per la societat, i jo crec que cadascú és lliure de fer el que crega que és millor per a la seua vida. La segona és quan se'l diu al que seria el pare genètic del bebé, Bleeker, i aquest es queda paralitzat i no sap que fer i li diu a ella que faça el que crega més convenient i que l'ajudarà en tot el que puga, clar és totalment normal que et quedes sense paraules si et diuen a l'edat de 16 anys que de repent vas a ser pare i és d'esperar que no vulgues fer-te responsable de res i desitjaries de que li haja tocat a un altre, però com he dit cadascú és responsable dels seus actes i sinò es tendrien que pensar les coses dues vegades abans de fer-les. I la tercera és quan se'l diu al seu pare, aquest intenta ser comprensiu i és preocupa per saber com ha ocorregut tot, com el feria qualsevol pare i es pregunta que si ell és la raò de que haja ocorregut açò i el perquè, ell pensa que ha sigut error d'ell no estar més damunt de la seua filla educando-la i que des de que es va separar de la seua dona tot el ambient familiar ha anat a pitjor i intenta que la seua filla, la seua germaneta i la seua madrastra, obsessa pels gossos, estiguen en armonia i isquen cap en davant amb el tema de l'embaràs. Hui en dia moltes families no tenen un bo clima familiar, però és necessari? Tan sols és prendre l'iniciativa i canviar les coses, tot comença en un mateix.

                

- Estàs enamorada (00:08:30): estar enamorat... és bàsicament perdre el cap per una persona per la que saps que faries el que fora. L'amor és un sentiment universal i jo crec que ninguna persona podria viure sense una mica d'amor. Tota persona té eixa mitja taronja especial per la qual donaria mil voltes al món tan sols per a estar amb ella, però l'amor és una cosa complicada en la que no sempre es sent el mateix dels dos llocs i per això moltes persones deixen de creure en ell, perque els han partit tantes vegades el cor que pensen que eixa cosa tan universal a la que li hem posat el simple nom de 'amor' no es correspon amb elles, però jo crec que tan sols es questió d'esperar i tindre paciència, perque les coses arriben quan menys te les esperes. I també existeix el cas contrari en el que estan les persones que no han sentit mai res o no han tingut mai ninguna relació amb cap persona i no saben el que es estar enamorat, per això moltes vegades les persones que són independents al vore que comencen a tindre una dependència per una persona s'asusten perque no saben com explicar el que els està ocorreguent i no saben donar-li una resposta, però com he dit tot és questió de temps i aquest ho aclararà tot.

- Tots els bebés volen nàixer (00:15:56): un bebé és una cosa tan delicada i tan menuda que moltes vegades no apreciem que també són persones com nosaltres i que poden tindre sentiments, i que probablement si nasqueren sabent parlar a més de u li diuria un parell de cosetes. És veritat que un bebé és vida i que són els encarregats de que es mantinga la vida i l'existència dels humans en la Terra, ja que són els futurs progenitors, però no tots els bebés són ocasionats per voluntat de la pròpia dona i hem de respectar les decissions de cadascú.

               

 

- Crec que donaré el bebé en adopció (00:19:20): moltes dones hui en dia no es veuen capaces de mantindre als seus futurs fills, per les raons que siguen, i decideixen donar-lo en adopció. La veritat jo el veig un gest molt bonic, ja que les mares genètiques estan pensant el millor que és per als seus fills per a que tinguen una vida el més satisfactòria possible. És veritat que donar un fill a una parella no sempre és la millor sensació del món per a la mare, però en l'actualitat hi ha diversos tipus d'adopció, en els que les mares genètiques poden anar veient com creixen els seus fills i demés, i es cert que no és com si el criara una mateixa, però és una opció per a estar més a prop de algo que forma part de la teua vida i que no vols que desaparega per complet i a més es po mantindre una bona relació en la que tots ixen guanyant.

- És tan diferent (00:21:30): Ser diferent és tot menys ser normal i com ser normal aborreix, puix ser diferent mola. Moltes vegades tenim por de fer el que en realitat ens agrada perque tenim por del que diguen els altres, però es que al final tots acabem fent el mateix com si forem màquines teledirigides i això quina gràcia té? Jo us la dic, cap. Tota persona deuria de ser com vulga per que a la fi és la teua pròpia vida i tan sols n'hi ha una que dura dos dies i ja anem pel segon, aleshores fes el que més t'agrada sense pensar en el que diran, perque faces el que faces et criticaran igualment. No sempre se li pot agradar a totom, però es que si t'agrades a tu mateix que importen els demés?

                    

- No estic preparada per a ser mare (00:24:05): Jo crec que ninguna dona està segura de que és el primer que anirà a fer quan per fi siga mare, però ningú naix sabent no?, per tant no tindriem que tindre por, l'instint maternal ix sol i quan menys te l'esperes el teu fill ja s'està casant, pilotant un avió, dirigint un pais o qualsevol cosa, tot pren forma al llarg de la vida.

- Mai ha tingut la sensació de que ha nascut per a fer algo? (00:30:24): tots naixem per algo, però per a què? això és altra pregunta. Les persones quan anem cresquent ens vam adonant de que tenim algunes preferències davant d'altres i que quan fem el que més ens agrada la satisfacció és incalculable. Alguns es converteixen en bons esportistes, altres són els nous Mozarts del segle, altres ens deslumbren amb trucs de magia impresionants... a tots se'ns dona bé alguna cosa.

- Deuria sentir-me feliç? (00:32:06): la felicitat no és algo que es compre o es demane, és algo que pertany a cadascú. Les persones tenim moltes raons per a estar mal: no arribar a fi de mes, perdre a un ésser volgut, etc., però sempre hi haurà una raò per la qual ser feliç. La felicitat no és algo que es busque, sinò que forma part de la vida i està present en tots, sobretot en els més xicotets, ja que són els més inocents i els que no es tenen que preocupar per res, és una de les millors etapes de la vida. 

- Juno, hola! alguns colegues i jo anirem al cinema després de classe a tirar donuts a la pantalla de la peli d'eixe tio que té 18 fills. - Oh! Sona brutal!, però no puc, tinc la meua ecografia (00:37:02): El normal no és que una xica de 16 anys diga que es té que anar a fer una ecografia, sinò que té que anar al supermercat o a fer deures o demés, però a fer-se una ecografia no té molt de sentit. Sona irònic ja que és veritat, perque s'ha quedat embarassada, però possiblement no és el que més l'agradaria fer a Juno en eixe moment, per que tot adolescent vol privar-se de preocupacions i gaudir de la vida.

- T'avergonyes del que ferem? (01:02:30): Cap persona deuria d'avergonyr-se del que ha fet, perque si has fet algo és perque en eixe moment és el que de veritat volies fer. Moltes vegades ens agradaria tornar al passat i borrar moltes coses i tornar a começar, però com bé sabem això no és possible, tan sols hem de mirar el lado positiu de les coses i seguir endavant.

- No sòc jove, tinc 16 anys, suficients per a saber qui es un 'capullo' (01:07:14): Normalment tots els adolescents  pensem que ens anem a menjar el món i que tot gira al nostre voltant, però hem de posar-nos a pesar les coses més d'una vegada, perque a vegades no som el suficient madurs com per a prendre les decisions correctes i acabem equivocando-nos i passant males estones, així que quan els demés vulguen ajudar-nos deuriem de fer-los un poc més de cas i d'aquesta forma no tropeçarem dues vegades amb la mateixa pedra . 

- Em pregunte si dos persones poden seguir juntes per sempre [...] Si poden ser feliçes (01:15:32): Això és clar, tan sols puc dir que és veritat mirant als meus avis. Ells són un clar exemple de que l'amor existeix i un clar exemple a seguir.

- La persona que et vol tal i com eres [...] eixa és la ideal (01:17:00): I es que és veritat, aqueixa persona que ens aguante en el dia en que més pessats estem, la que ens alegre quan més tristos estem, la que ens divertisca quan més aborrits estem, eixa és la ideal, la que ens comprenga en todes i cada una de les situacions que passe junt a nosaltres. I quan trobes a eixa persona no la deixes escapar, perque són coses que a soles passen una vegada en la vida. 

 OPINIÓ PERSONAL: M'ha agradat, però l'he vista molt típica, esperava que fora un poc més original, encara que el personatge principal, Juno, m'ha encantat amb el seu humor i la seua forma de vore la vida, no totes les persones tenen la valentia de fer el que ella ha fet, ha estat bé. 

                                                                  ~Fi~