FRASE: 'HAY UN CIERTO PLACER EN LA LOCURA, QUE SOLO EL LOCO CONOCE' (PABLO NERUDA)

Viure és amar i amar és enfrentar-nos a tot el que creiem. Aquesta frase de Neruda no fa referència a totes aquelles persones que pateixen una enfermetat, sino a aquelles persones que tenen creativitat i una ilusió per a dur a terme allò pel que senten una passió, per tant els demés no els entenen i els tomen per 'locos'. Per exemple: un ballarí/na de ballet ama el que fa i el donaria tot per continuar ballant sempre que puga, encara que tinga els peus destrozats, un cansanci que li recorreix tot el cos... etc., però continuaria ballant perque tots aquestos 'impediments' que fan que no puga continuar ballant no s'assemblen quasi amb la satisfacció de ballar, és a dir, ells troben un plaer en la dança que a soles ells entenen. Però açò no sols ocorre amb els ballarins, sino amb totes les profesions: musics, esportistes, mèdics, arquitectes, etc. Perquè cada persona es sent lliure amb el que més li agrada fer i tal vegada, pot ser que pareixem que estem bojos fent allò que admirem, però que més donarà el que diguen, si a la fi, les millors persones ho estan. 

GUANYAR, GUANYAR I GUANYAR!

L'altre dia jugant amb la meua germana a 'piedra, papel o tijeras' em vaig adonar de que les persones tenim un instint el qual ens fa voler guanyar sempre. La situaciò fòu aquesta: començarem jugant a qui es reia abans perdia, i cassualment jo em riu per tot i vaig perdre, però com no vaig quedar conforme li vaig dir que jugarem a pedra, papel o tissores i vaig guanyar, però la meua germana no volia quedar-se amb mal sabor de boca per haver perdut, aleshores ella volia jugar altra vegada al primer lloc, i així tota l'estona. Una vegada acabarem de jugar, em vaig sentar en el sofà i em va resultar graciós el fet de que cap persona suporta perdre, pel fet de no voler quedar en ridícul, o perquè som molt competitius, o pel fet que siga, però ens resistim a perdre, sempre apuntem a guanyar i açò és algo bo des del meu punt de vista, ja que fa que la nostra societat vulga prosperar més i més, i ser cadascú el que es porte els merits. En conclusió: guanyar o perdre, dona igual, l'important és participar, o no?, però qui no ha fet alguna vegada alguna trampeta per a guanyar?

VIVIM EN L'ÈPOCA DEL 'ME GUSTA'

COMENTARI: Aquest anunci el vaig vore fa molt de temps i em va cridar l'atenció pel simple fet de que té raó en tot. Les persones vivim diguent que ens agrada açò, que ens agrada allò i etc., donem 'me gusta' en facebook, en instagram..., ens agrada tot. Podem dir que tenim una vida acomodada, però... agradar no és el mateix que amar algo. Com diu el vídeo ens pot agradar el nostre treball, la nostra casa, el lloc on vivim, però fer el que sempre has volgut, viure on sempre has somnyat, això és amar. Et poden agradar les postes de sol, però veure-les amb la persona ideal, això és amar, i un sin fí de coses més que són evidents. Jo crec que el vídeo ens vol fer caure en la conta que no sempre quan diguem que amem algo, és veritat, i que quan diguem que algo a soles ens agrada, tampoc és veritat, poques coses/persones en la vida aconsegueixen que els amem, i si veus que aquest sentiment t'invadeix, tan sols no el tingues por i deixa't portar. 

'QUE BONITA LA VIDA' (DANI MARTIN)

LLETRA:

Que bonita la vida 

Que da todo de golpe 

Y luego te lo quita 

Te hace sentir culpable 

A veces cuenta contigo 

A veces ni te mira 

Que bonita la vida. 

Que bonita la vida 

Cuando baila su baile 

Que se vuelve maldito 

Cuando cambia de planes 

Ahora juega contigo 

Otras tantas comparte 

Que bonita la vida. 

(estribillo) Y tan bonita es 

Que a veces se despista 

Y yo me dejo ser 

Y tan bonita es... 

Es vida lo que me das 

Vida tu caminar 

Vida que arrampla 

Cobarde que lucha 

Que sueña que perderás 

Vida que vuelve a dar 

Vida que sola estas 

Vida repleta de gente 

Que nace que vive 

Que viene y va. 

Que bonita la vida 

Tantas veces enorme 

Te acaricia y te mima 

Te hace sentir tan grande 

A veces eres su niño 

A veces enemiga 

Que bonita la vida. 

Que bonita la vida 

Que regalo tan grande 

Que luego te lo quita 

Te hace no ser de nadie 

A veces sin sentido 

Otras tantas gigante 

Que bonita la vida. 

(estribillo)

Y tan bonita es 

Que a veces se despista 

Y yo me dejo ser 

Y tan bonita es... 

(estribillo) 

Vida, vida, vida, vida... 

Que bonita la vida 

Que te mece con arte 

Que te trata de usted 

Para luego arroparte 

Te hace sentir valiente 

Otras tantas don nadie 

Que bonita la vida.

COMENTARI:  I si que és bonica si, 'tan bonica que a vegades es despista', cadascú té la seua vida, cadascú fa el que vol amb ella, però ella no sempre fa el que tu vols.

Hi ha coses que són inevitables i que estan destinades a ser així, com per exemple: que dos persones es troben i siguen la mitja taronja de l'altre, però pot ser hi haja una 3º persona a la que se l'està fent trices el cor al vore que està perdent a la persona que estima, però a la vegada, probablement, hi haja una 4º persona la cual esté desitjosa de que eixa 3º persona es fixe en ell/ella i així podriem enredar la història fins que se m'ocurrisca. Hi altres coses que són més ' decisió del destí', per exemple : en una competició d'atletisme es troben els millors atletes del món i un parell de principants, comença la carrera i obviament, els experts es posen en les primeres posicions, no obstant això, els principiants els segueixen propet. De repent, el primer pateix una lessió i es queda darrere, i un dels principiants, trau tot el que porta dins i afortunadament guanya la carrera, un poc subrealista no?, però és un exemple que ens fa vore que no tot està decidit, ni tot està escrit fins a l'últim segon.

En conclusió, com diu la cançó, 'vida es el caminar, una vida que arranca, cobarde, que lucha y que sueña, una vida repleta de gente que nace, que vive, una vida que viene y va'.

FRASE: 'NI TODO ES TODO, NI NADA ES NADA'

Clar, ni els rics que ho tenen tot el tenen tot, ni els pobres que no tenen res, no tenen res, perquè precissament el que els falta a cadascún el poden trobar l'un en l'altre. Els rics necessiten algo més que diners per a viure la vida, perquè és veritat que ho poden tindre tot, però eixe tot es refereix a coses materials, perquè hi ha coses que no es poden comprar, i a vegades un poc de felicitat, amor, tendressa... careix en la vida d'aquestes persones i és ahí on podem vore que no tot és tot. Els pobres ho necessiten tot, però pot ser no siga tot, sino més bé una ajuda econòmica i coses per l'estil, perquè són eixes persones (les més pobres) les que gaudeixen de sentiments dia tras dia: les que pateixen, les que són felices quan alguna persona els escolta, les que tan sols amb que els dediquem un minut de la nostra vida es senten satisfetes, i és ahí on podem vore que res tampoc és res. Però què passa?  estem acostumats a pensar que els que viuen millor són aqueixes persones que són riques i que tots els dies s'ho passen de meravella, i per aquesta raò tots volem que ens toque la loteria; i perquè pensem que els pobres són els que pitjor viuen i als que els ha tocat el pitjor lloc en el món, però hem de vore un poc més enllà i descobrir que no tot és el que pareix.

3º COMENTARI DE LLIBRE: 'EL ALQUIMISTA'

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res. 

INTRODUCCIÓ: Aquest llibre simplement és ideal per a tota persona, sigues feliç, estés trist, sigues ric, pobre, amable, egocèntric... Pel simple fet de que tots soms iguals, i perque tots tenim un projecte de vida que hem de seguir per a trobar i donar-li sentit a la nostra, com en el cas de Santiago, un jove molt curiós dispossat a embarcar-se en les sorpresses que li depara el món, tan sols per seguir el seu instint i les seues ganes de viure. D'aquest mode podem destacar del llibre l'alquimia: una ciència que es coneix com " Doctrina y estudio experimental de los fenómenos químicos que se desarrolló desde la Antigüedad y a lo largo de la época medieval y que pretendía descubrir los elementos constitutivos del universo, la transmutación de los metales, el elixir de la vida, etc.", però que va més enllà d'això, l'alquimia tracta d'un mode més profund el pensament entre el positiu i el negatiu (des del meu punt de vista i pel que he aprés amb el llibre) i d'aquesta forma he volgut buscar un vídeo que plasme com l'energia positiva és capaç de transmitir-se i alegrar-li el dia a tota persona, de manera que es cree un ambient ple d'emoció i ilusió, algo tan ximple com viure i ser feliç (el que vuic mostrar està entre els minuts: 1:43-6:03)

FRASES:

- Es justamente la posibilidad de realizar un sueño lo que hace que la vida sea interesante. Pàg 26: la vida és tan bonica com absurda, tan sencilla com complicada, pero és el que és, el trajecte d'una persona pel món i les pisades que queden darrer d'ella. Tots tenim somnis que volen que es facen realitat, que pedim a cada estrela fugaç que passa pel cel, que pedim a cada moneda que llançem a les fonts, però són el que són, somnis, i nosaltres som els únics que podem fer-los realitat, perque ningú ho va a fer per nosaltres i el fet de que pugam aconseguir-los és la motivació que se li dóna a la vida, i la motivació que ens fa que sigam cap en davant. 

- Las cosas simples son las más extraordinarias, solo los sabios consiguen verlas. Pàg 29: a vegades no ens donem conta que les millors coses no són ni les comprades ni les més extravagants, sino que per exemple un ximple abraç és una de les sensacions més reconfortables del món, veure a una persona després de molt de temps i veure com ha canviat tant..., i un sin fí de coses que fan que la vida siga la cosa més bonica del món, però a vegades ens centrem tant en les coses materials i en tenir més i més que no ens donem conta que les verdaderes i les millors coses ni es compren ni es venen, perque són gratis i que millor que ser feliç amb res?

- Es tu misión en la tierra. Pàg 39: alguns naixem per a cantar, altres per a ballar, peò tots estem destinats per a fer algo. Aquesta frase em recorda a una de la pel·lícula 'Juno': Mai ha tingut la sensació de que ha nascut per a fer algo? (00:30:24), i que explique molt bé, com som les persones a mesura que creixem i com ens adonem de qui som.

-Todo en la vida tiene un precio. Pàg 39: les persones a vegades cometem errades i volem justificar-les de manera que pugam arreglar les coses, però tota persona és responssable dels seus actes i ha d'aforntar-los. Altre punt a destacar d'aquesta frase és que en la vida, hui en dia tot es resol amb diners, i d'aquesta manera pensem que tot té un preu, però no, estem molt equivocats, perque hi ha coses que no es poden comprar, és veritat que els diners ajuden, no ho puc negar, però els diners no poden fer el que una mare amb el seu fill com cuidar-lo, ajudar-lo, etc., els diners no són més que altra part de la nostra societat que ens fa més inutils cada vegada més.

    

 

 - Soy como todas las personas: veo el mundo tal como desearía que sucedieran las cosas, y no como realmente suceden. Pàg 55: Som capritxosos i és el que hi ha, mirem pel nostre benestar, però no sempre les coses ixem com desitgem, a vegades la vida és injusta i no sempre el món veu les coses com les veiem nosaltres i pensem que tot es fa 'cuesta arriba', i a vegades tenim raò i a vegades no, però el que no pot ser es que perque les coses no ixen com nosaltres vulgam tirar-lo tot per la borda, hem de recapacitar i continuar en davant, que ja arribaran temps millors. 

- Si puedes permanecer siempre en el presente serás un hombre feliz. Pàg. 99: I es que és la veritat, quasi sempre pensem en el que s'ha quedat darrere nostre i tot el que hem viscut i perquè ha eixit així, o en el que ens queda per viure i el que va a passar o el que diran, i el que tan sols deuríem de fer és viure el moment i ser feliç, perque el que faces en aquest precís moment és el que conta i tot el que faces ara, seran els records que tindras quan sigues vell, i no crec que el que vulgues recordar siga a tu trist, sino a una persona que va gaudir de la seua vida i que va aprofitar tots i cadascun dels moments.

 

- Solo una cosa hace que un sueño sea imposible: el miedo a fracasar. Pàg 153: tots tenim por a que no pugam aconseguir algo, i que acabem en el fracàs, no obstant això molta gent ha tingut que fracasar moltes vegades per a poder donar al final amb una solució, i que més da si fracases, hi han coses pitjors en la vida i en el món. A més res és impossible i qui et diga que no pots fer-ho, tan sols has de fer oïdes sordes, perque els que no són capaços d'aconseguir-lo son ells, per que a soles el que has de fer és confiar en tu mateix, perque ningú ho va a fer per tu. 

    

 

OPINIÓ PERSONAL: simplement fantàstic, és veritat que no he traigut tantes frases del llibre com en altres treballs, però també és veritat que és el llibre amb el que més he gaudit i amb el que més he aprés, no se el perqué, però puc dir que a partir d'ara Paulo Coelho s'ha convertit en un dels meus escriptors favorits.

Fi