Que bonita la vida
Que da todo de golpe
Y luego te lo quita
Te hace sentir culpable
A veces cuenta contigo
A veces ni te mira
Que bonita la vida.
Que bonita la vida
Cuando baila su baile
Que se vuelve maldito
Cuando cambia de planes
Ahora juega contigo
Otras tantas comparte
Que bonita la vida.
(estribillo) Y tan bonita es
Que a veces se despista
Y yo me dejo ser
Y tan bonita es...
Es vida lo que me das
Vida tu caminar
Vida que arrampla
Cobarde que lucha
Que sueña que perderás
Vida que vuelve a dar
Vida que sola estas
Vida repleta de gente
Que nace que vive
Que viene y va.
Que bonita la vida
Tantas veces enorme
Te acaricia y te mima
Te hace sentir tan grande
A veces eres su niño
A veces enemiga
Que bonita la vida.
Que bonita la vida
Que regalo tan grande
Que luego te lo quita
Te hace no ser de nadie
A veces sin sentido
Otras tantas gigante
Que bonita la vida.
(estribillo)
Y tan bonita es
Que a veces se despista
Y yo me dejo ser
Y tan bonita es...
(estribillo)
Vida, vida, vida, vida...
Que bonita la vida
Que te mece con arte
Que te trata de usted
Para luego arroparte
Te hace sentir valiente
Otras tantas don nadie
Que bonita la vida.
COMENTARI: I si que és bonica si, 'tan bonica que a vegades es despista', cadascú té la seua vida, cadascú fa el que vol amb ella, però ella no sempre fa el que tu vols.
Hi ha coses que són inevitables i que estan destinades a ser així, com per exemple: que dos persones es troben i siguen la mitja taronja de l'altre, però pot ser hi haja una 3º persona a la que se l'està fent trices el cor al vore que està perdent a la persona que estima, però a la vegada, probablement, hi haja una 4º persona la cual esté desitjosa de que eixa 3º persona es fixe en ell/ella i així podriem enredar la història fins que se m'ocurrisca. Hi altres coses que són més ' decisió del destí', per exemple : en una competició d'atletisme es troben els millors atletes del món i un parell de principants, comença la carrera i obviament, els experts es posen en les primeres posicions, no obstant això, els principiants els segueixen propet. De repent, el primer pateix una lessió i es queda darrere, i un dels principiants, trau tot el que porta dins i afortunadament guanya la carrera, un poc subrealista no?, però és un exemple que ens fa vore que no tot està decidit, ni tot està escrit fins a l'últim segon.
En conclusió, com diu la cançó, 'vida es el caminar, una vida que arranca, cobarde, que lucha y que sueña, una vida repleta de gente que nace, que vive, una vida que viene y va'.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario