PER QUÈ I COM FEM LES COSES?

Jure  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Les persones som una caixa de sorpreses i la vida també ho és, en la que no saps el que et va a tocar i tampoc saps amb qué i amb quí et vas a trobar. Vivim situacions de tot tipus: unes més alegres i que recordem durant molts anys, altres més tristes que intentem oblidar el més prompte possible, altres que són tan significatives que se les contem als nets una i altra vegada i altres que passen i ni tan sols ens adonem de que han passat. Però per què no sempre reaccionem del mateix mode a una mateixa situació que ens haja ocorregut més d'una vegada? Mai us ha passat que vos ha ocorregut algo i que sense adonar-vos reaccioneu d'un mode o altre, i això per què?, jo crec que tot depén del context en el que s'està desenvolupant l'acció, obviament si discutim amb un amic no va a ser el mateix que si discutim amb els nostres pares, el mode de parlar, els gestos, tot canvia, per exemple: imagineu-vos l'exemple molt absurd de que ens han agafat la goma d'esborrar del nostre estoig, sense pedir-nos permís, podem obtindre 3 respostes des del meu punt de vista: que l'agafe un amic nostre de confiança i que no li donem cap importància, que l'agafe una persona que ens agrada i preguntar-li educadament que si l'ha agafat ell/ella només pel fet de que volem parlar amb eixa persona sense donar-li importància a que ens haja agafat la goma, o que l'agafe una persona que no suportem i montar-li la de deu pel que ha fet, com podeu vore, és la mateixa situació però viscuda de 3 formes diferents, i això seria un mode de d'escriure el per què i el com fem les coses, en aquest cas el perquè i el com depenen de la persona que ens ha agafat la goma, i si, és un exemple molt simple, però que descriu molt bé que actuem de formes molt diferents

 sense adonar-nos dia a dia

QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA?

Jure pel  meu sofà  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

La psicologia des d'un punt de vista objectiu podem dir que és aquella carrera que estudia les conductes de les persones, però... és tan sols això? Jo crec que hui en dia la psicologia és una carrera que vol estudiar molta gent ja que ha guanyat molta fama i al parèixer així com curiosa i intrigant la gent es veu atreta. 
La psicologia dona molt per a pensar, normalment quan pensem en un psicòleg i un pacient, el primer que se'ns ve al cap és pensar que el pacient està boig i que pateix alguna enfermetat, alucinacions, o qualsevol cosa que siga capaç de crear la nostra imaginació, però... En realitat és així?, hui en dia molta gent acudeix al psicòleg per a parlar de problemes familiars, econòmics, socials, etc. I és algo completament normal, ja que molta gent té diversos problemes en l'actualitat.
I per últim vuic dir que de vegades, nosaltres també fem de psicòlegs quan un amic necessita ajuda o algun consell, perquè que millor que un amic per a que t'ajude a trobar-hi una solució als teus problemes, un psicòleg et podrà ajudar, això està assegurat, però cap psicòleg podrà assemblar tot el que sap un amic sobre tu.

QUÈ SÓN ELS SOMNIS?

Jure per la  meua tele  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

Els somnis desde el meu punt de vista són els nostres desitjos més profunds. És cert que a vegades somniem coses ridícules o sense sentit, que quan ens despertem pel matí al dia següent, no trobem cap explicació d'aquell que hem somniat, però normalment quan somniem qualsevol cosa, està relacionada amb el que ha sigut més significatiu per a nosaltres durant eixe dia, per exemple: imaginem que un dia qualsevol és l'aniversari de la nostra mare i això ha sigut el més important que ens ha ocorregut durant el dia, puix probablement si eixa mateixa nit somniem algo, de segur que estarà relacionat amb l'aniversari de la nostra mare. Els somnis són algo extrany la veritat, jo sempre m'he preguntat perquè a soles somniem quan estem dormits, però la veritat és que els somnis no són a soles aquelles pel·lícules que ens montem per la nit, sino també són somnis tots eixos desitjos que volem aconseguir en la nostra vida, com per exemple guanyar un trofeu, batre un récord, trobar a l'amor de la teua vida, ser el protaonista d'una pel·lícula... A vegades estem tan ocupats amb les responsabilitats que tenim dia a dia que no tenim temps per a somniar com ho feiem quan erem xiquets, una idea tan simple que no es deuria de perdre mai.

COMENTARI: CANÇÒ HURT (CHRISTINA AGUILERA)

Jure pelS meus cd's de Christina Aguilera  que el treball és meu i que no m'he copiat res.

LLETRA:

ANGLÉS:                                                                       CASTELLÀ:

Seems like it was yesterday                                       parece como si hubiera sido ayer

 when I saw your face                                                 cuando vi tu cara

You told me how proud you were                            me dijiste lo orgulloso que estabas, 

 but I walked away                                                       pero me fui

If only I knew what I know today                            si hubiera sabido lo que sé ahora

Ooh, ooh                                                                       ooh, ooh

I would hold you in my arms                                     te habria estrechado entre mis brazos

I would take the pain away                                        te habria quitado el dolor

Thank you for all you've done                                   gracias por todo lo que has hecho

Forgive all your mistakes                                           perdónate todo los errores

There's nothing I wouldn't do                                  no hay nada que pudiera hacer

To hear your voice again                                            para oir tu voz de nuevo

Sometimes I want to call you                                    a veces quisiera llamarte

But I know you won't be there                                 pero tu ya no estás ahí

Ohh I'm sorry for blaming you                                 ohh lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                             por todo aquello que yo no hize 

And I've hurt myself by hurting you                       y me he herido a mi misma, hiriéndote

Some days I feel broke inside                                  a veces me siento rota pero no quiero 

but I won't admit                                                       admitirlo, a veces simplemente quiero 

Sometimes I just want to hide                                esconderme,  por que eres tú a quién echo 

'cause it's you I miss                                                  de menos, 

You know, it's so hard to say goodbye                   y es tan difícil decir adiós

When it comes to this                                               cuando se trata de esto

Would you tell me I was wrong?                             ¿me dirías que estoy equivocada?

Would you help me understand?                            ¿ me ayudarías a entenderlo?

Are you looking down upon me?                            ¿estás cuidando de mí?

Are you proud of who I am?                                    ¿ estás orgulloso de lo que soy?

There's nothing I wouldn't do                                No hay nada que puediera hacer

To have just one more chance                                para poder tener otra oportunidad

To look into your eyes                                             de mirarte a los ojos

And see you looking back                                        y ver que tu también me miras

Ohh I'm sorry for blaming you                              ooh lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                           por todo aquello que no pude hacer

And I've hurt myself, ohh                                       y me herí a mi misma, ohh

If I had just one more day                                       si tuviera simplemente un día más

I would tell you how much                                      te diría lo mucho que te extrañé

that I've missed you                                                 desde que te fuiste

Since you've been away                                            ooh, es tan peligroso

Ooh, it's dangerous                                                   está fuera de lugar

It's so out of line                                                       el intentarlo y retroceder en el tiempo

To try to turn back time                                          

I'm sorry for blaming you                                       lamento haberte echado la culpa

For everything I just couldn't do                           de todo aquello que no supe hacer

And I've hurt myself by hurting you                     y me herí a mi misma, hiriéndote

COMENTARI: 

La vida normal d'una persona és créixer desde xicotets amb els seus pares i que aquestos li ajuden a formar-se com persona, recolzantdo-la i animando-la per a que tinga èxit en la seua vida. Però, i quan això no passa, i no podem estar al lado dels nostres pares el rest de la nostra vida, com us sentirieu?. Molts xiquets hui en dia no estan amb els seus pares i alguns ni siquiera els coneguen, això és resultat de les guerres, de l'esclavitut que hi ha hui en dia, dels maltractes infantils, etc. Tot xiquet dèu rebre l'afecte que es mereix. Jo sincerament encara que en aquesta etapa de la meua vida, discutic molt amb els meus pares, els agraix tot el que fan per mi, perquè sino els tinguera amb mi probablement no seria la mateixa. Els nostres pares són els pilars que ens guien, i en aquesta cançò es reflexa molt bé tot el que he comentat ja que tracta d'una xiqueta que va discutir amb el seu pare i aquests dos es van separar per molt de temps, fins que un dia el pare anà on la seua filla treballa i es tornen a vore, i els dos lamenten tot el temps perdut que podrien haver-hi compartit, perquè durant tot eixe temps s'estaven herint mutuament, temps que podrien haver aprofitat junts i que segurament els dos hagueren sigut més feliços

QUÈ ENS FA MÉS FELIÇOS?

Jure per la radi de la meua casa que el treball es meu i que no m'he copiat res.

La vida no és per a tots igual. Cadascú té el seu destí, el seu estil de vida, la seua rutina, però sobretot cadascú té les seues idees sobre el que el fa més feliç. Alguns són feliços amb coses molt simples, com per exemple dormir o menjar, etc., altres tenen grans espectatives en la vida, i el que els fa feliços és viatjar i conèixer mòn, o aconseguir un bon treball en el que guanyen molts diners, etc. Però no totes les persones tenen "la sort" (i el posse entre cometes, per que la sort és algo relatiu, cada persona pensarà el que és la sort per a ell) de permetre's pensar així, no totes les persones poden viure una vida placentera i agradable fora de preocupacions que no siguen tan sols les quotidianes, hi ha persones en el mòn que ho estan passant tan mal, que tan sols el que volen es tindre un dia més de vida, poder estar amb l'afecte dels seus familiars... Però tot açò nosaltres no el vegem, perquè tenim "la sort" de poder tindre una vida normal, i de poder gaudir dia a dia de la nostra vida, cosa que no tot el mòn pot fer. Tan sols deuriem fixar-nos un poc més i anar més enllà i de segur que podem fer a moltes persones que siguen tan feliços com ells ho vulguen ser.

2º COMENTARI DE LLIBRE: "QUI S'HA PORTAT EL MEU FORMATGE?"

Jure pel formatge de la meua casa que el treball es meu i que no m'he copiat res.

RESUM:

 La història d'aquest llibre ens fa reflexionar sobre com les persones li tenim molt por als canvis que ocorreixen en les nostres vides i que quasi mai volem acceptar-los perquè volem que tot siga igual com ho teniem fins ara. La història comença amb un grup d'antics amics que es reuneixen i comencen a parlar sobre com les anà en les seues vides laborals, personals, etc. Tots conten que han tingut problemes perque no han volgut acceptar els canvis que se'ls presentaven en les seues vides i un d'ells, anomenat Michael, decideix contar-li's una història que té bastant relació amb el tema del que estaven parlant, aleshores es quan Michael comença la seua història sobre dos ratolins, Fisgón i Escurrezido, i sobre dos liliputienses, Hem y Haw, que tenen com missió en la seua vida trobar el formatge que els alimenta dia a dia i gaudir d'ell. Tot anava prou bé, els ratolins mantenien sempre la seua rutina i els liliputienses havien decidit tindre una vida més còmoda, però un dia el formatge desapareix i açí es quan sorgeixen les diferents actituds en front al canvi, els ratolins ho accepten i decideixen canviar amb el formatge i els liliputienses es troben un poc perduts ja que no volen que res en les seus vides canvie, però un d'ells, Haw, decideix acceptar el canvi i enfrontar les seues pors, mentres que Hem no vol acceptar res i comença en una etapa de negació total. Tras uns successos, Haw i els dos ratolins troben de nou formatge i reflexionen sobre el que els ha ocorregut, al igual que ho fan els amics de Michael quan aquest finalitza la història, tots comenten sobre a que personatge creuen que es pareixen i la gran majoria diuen que es pareixen a Hem i que tindrien que ser un poc més com Haw i tirar cap en davant, i que a partir d'aquell dia pondrien en pràctica les reflexions que els va ocassionar la història de qui s'ha portat el meu formatge?.

REFLEXIÓ GENERAL:

 Els canvis en la nostra vida son continus, tots els dies la majoria de la gent pateix canvis en les seues vides, però els tenim tanta por que cada vegada que se'ns presenta algun l'únic que volem es que tot torne a la seua normalitat i que tot siga com estaven abans, perque estem acostumats a la comoditat i a no tindre cap problema en les nostres vides, i quan se'ns presenta algun pensem que el mon se'ns anà a caure encima. Tot això ocorre perque tenim por, tenim por a no tindre la mateixa satisfacció que teniem abans de que es produguera el canvi i tendim a veure el lado negatiu de les coses, quan sabem que de tot es pot traure algo bo, però tot es qüestió reflexionar i possar aquestes reflexions en pràctica, cosa que no es igual per a tot el mon, alguns tenen més dificultats per afrontar els canvis però el que algo vol algo li costa, així que tan sols no hi ha que pensar tant i deixar-se portar i viure la vida d'una forma més placentera.

FRASES: 

- INTRODUCCIÓ: REUNIÓ (CHICAGO) >>>> En aquest troç del llibre un antic grup d'amis del col·legi es reuneix per a parlar de com  els va en la vida i sobre els canvis que estan patint, aleshores es quan un dels amics, Michael, els conta la seua experiència i els comenta que el que li va ajudar a continuar en davant fòu una narració anomenada: Qui s'ha portat el meu formatge? i començà a contar-se-la.

- Però, us heu adonat de que no volem canviar quan les coses canvien? (pàg. 8): Això es molt cert, ja que cada vegada que patim canvis en la nostra vida no ho volem acceptar i no admitim que tal vegada coses noves i bones apareixeran en ella, fins que una vegada que ho acceptem tornem a començar i establim una situació de satisfacció que no volem que canvie, i així continuament, tan sols que no ens adonem conta.

- Supose que ens resistim al canvi perque tenim por (...) a mi hem dona por canviar. (pàg. 8): Molt d'acord. Les persones tenim por constantment de moltes coses, desde coses molt simples com una vacuna fins la pèrdua d'un èsser volgut. Però hem de veure el lado positiu a les coses, no podem passar-nos la vida lamentando-nos de que no tot ens va prou bé sino fer una reflexió interior i adonar-nos de que hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres i que tenen moltes més raons per a tindre por en la seua vida. 

- NARRACIÓ: QUI S'HA PORTAT EL MEU FORMATGE? >>>> En aquest troç del llibre es on es plantea la història dels personatges, la qual compara al llarg de tota la seua trama la búsqueda del formatge amb la vida real. Ens mostra les diferents reaccions que solem tindre les persones en front un canvi, el mode en que aquest ens afecta i les distintes respostes que intentem possar en pràctica.

- Tindre formatge et fa feliç (pàg. 11): A vore, no hi que tindre en compte el sentit literal de la frase, sino anar més enllà. Vol dir que quan tenim el que volem, del mode en que volem i quan i on volem som feliços, perque estem acostumats a que no ens falte res i a viure d'un mode tranquil i ameno, i sempre que tenim algun capritx que aquest siga satisfet.

- Per a ells, tant el problema com la resposta eren prou simples (pàg. 12): Amb aquesta frase es refereix als ratolins que no tenen cap preocupació per res, perque quan se'ls presenta un canvi accepten que ells també han de canviar, un concepte que el 99% de la població hauria de possar-lo en pràctica en les seues vides i no complicar-se tant, perque tot té una solució.

- Quan més important és el formatge per a tu, més vols conservar-lo (pàg. 13): Jo amb aquesta frase he entés que quan en la vida es presenten coses, persones o el que siga que son difícils d'aconseguir o traure la seua atenció, més ens agraden perque tendim a voler lograr tot allò que és més difícil, per exemple: un esportista que vol uns patins nous i són prou cars, com veu que te que ahorrar moltíssim i que li van a costar molt aconseguir-los, cada dia que passa sense els patins, és un dia en el que creix més la ansia de voler tindre-los, per això tendim a que ens agrade més les coses difícils, quan tal vegada podriem gaudir de coses similars que són més fàcils d'obtindre. 

- A vegades les coses canvien i ja mai més tornen a ser com abans (pàg. 16): Aquesta és una frase que impacta perque pensar que va a canviar algo en les nostres vides i que mai més va a tornar a ser com abans no és agrat de ningú. Quan les coses canvien no sempre són per a bé, per exemple: una dona que es lessiona i no pot ballar mai més ballet, i no sempre la frase: 'sempre hi ha una solució per a tot', o, ' tot anirà bé' ens fa sentir-nos igual que això que feiem amb tant entusiasme, en aquest cas ballar, però si canvien és per algo i amb el llarg del temps hem d'acceptar-ho i de segur que descobrirem coses noves.

- Si no canvies et pots extinguir ( pàg. 16): Vol dir que si després de molt de temps no acceptes la realitat de les circunstàncies, tal vegada siga molt tard per a tornar a començar amb la teua vida, però si és el cas, no passa res, tan sols has de plantejar-te nous propòsits i tot anirà millor. 

- Què faries si no tingueres por? (pàg. 17): Probablement si no tinguera por, començaria per fer totes aquelles que coses que em la donaven, i una vegada fetes descobriria que tal vegada no eren tan males com ho pensava i que pot ser no m'hauria perdut tantes coses si no haguera tingut por. 

- Olfatea el formatge amb freqüència per a saber quan comença a enmohecer-se (pàg. 18): Es a dir, has d'estar amb precaució constantment i donar-te conta si algun dia les coses comencen a anar de forma diferent per si un dia proper tens una notícia de que algo ha canviat, per tant si t'has anat donant conta de que les coses anaven de forma diferent al normal, quan es produisca el canvi, no et supondrà un gran canvi, però si no t'has preparat, possiblement ho patisques.

- El moviment en una nova direcció et farà trobar formatge nou ( pàg. 19): Es a dir, que en el moment que la vida canvia i tu canvies amb ella, estàs en una situació en la que descobriràs moltes coses noves que abans no sabies ni que existien i que possiblement t'agraden moltíssim. 

- Es va riure de si mateix (pàg. 19): ACCIÓ QUE DEURIEM DE PONER EN PRÀCTICA, BÀSICAMENT, TOT EL MON. Perque normalment som tan estúpids i fem coses tan estúpides que són raò per a reir-nos de nosaltres mateixos. 

- Quan més ràpid t'oblides del formatge vell, abans trobaràs formatge nou (pàg. 20): Normalment la gent s'aferra al passat i recorda, recorda, recorda i recorda, tot el que els va passar i no volen que res nou s'interponga en les seues vides, però una vegada se'ns presenta algo nou, es com que poc a poc ens oblidem del passat, i tornem a viure feliços novament.

- Això del que es té molta por, mai és tan malo com el que u s'imagina (pàg. 21): És veritat, perque una vegada fem o provem això que ens donava tanta por i que no podiem ni veure, ens adonem de que no era tan malo, per exemple: una vacuna, molts xiquets li tenen pànic a les vacunes (jo todavia les tinc por), però una vegada l'han experimentada veuen que no és tan mala i que no era per a tant, a més els xiquets sempre ixen beneficiats perque el metgeels regala una piruleta, caramel, etc.

- Pensava més en el que podia eixir mal, que en el que podia eixir bé (pàg. 21): Les persones ens preocupem demasiat, està bé el preocupar-se, perque si ningú ho fera, el mòn seria una catàstrofe, pero a vegades hem de deixar-nos portar i viure la vida amb alegria i pensar que tot el que està per vindre serà impresionant.

- CONCLUSIÓ: UN DEBAT >>>> Per últim, en les últimes pàgines de la història, l'antic grup d'amics, que he anomenat al principi, reflexionen sobre la història que els ha contat Michael i comparen la seua vida amb la fàbula. I s'adonen de que aquell petit conte s'assimila bastant a les seues vides i que tindrien que tindre una ment més oberta a l'hora de que se'ls presente un canvi.

OPINIÓ PERSONAL: Ha sigut interesant la veritat, perque encara que és un llibre xicotet es poden traure moltes idees i reflexions d'ell. No sempre és fàcil comparar la vida amb una història o el que siga, però en aquest cas amb una simple fàbula, l'autor desde el meu punt de vista ho ha aconseguit. I el recomane a qualsevol persona, perque és un llibre que en mitja hora s'ha llegit i que es pot gaudir molt amb ell, però el més important pot ser que inclòs canvie les vostres vides. 

~Fí~

4º COMENTARI DE PEL·LÍCULA: "UNA MENTE MARAVILLOSA"

Jurament per al professor: jure pel meu cd de Melendi que no he copiat res.

INTRODUCCIÓ: Esta pel·lícula introduïx al món com una gran fórmula matemàtica, plena d'incògnites de qualsevol tipus. A vegades en la vida les coses no són el que pareixen i si un va més enllà, pot descobrir coses que ningú més pot veure, pero... Fins que punt els altres no ho poden ver?, en el cas del nostre protagonista, John Nash, el pobre patix esquizofrènia i el que ocorre és que ell mateix s'ha tancat en el seu propi problema amb una incògnita que no pot resoldre, la seua malaltia. Al llarg de la pel·lícula se'ns va mostrant les dificultats, disgustos i angoixes que patix John, però no està només i gràcies a Alicia, la seua dona, ell pot seguir avant i tornar a ser l'home de què ella es va enamorar. Com diu John necessitem creure que quelcom extraordinari és possible, un bon dilema que podem posar en pràctica en el nostre dia a dia. 

FRASES: 

- Els matemàtics guanyaren la guerra, descifraren els còdecs japonessos i crearen la bomba atòmica (0:01:27): presenten als matemàtics com unes persones invensibles i insuperables a les quals cap persona podria superar en intel·ligència, astúcia, etc., però no són més que persones iguals a nosaltres i sincerament hi ha moltes altres persones que han sigut més premiades en la vida que no han sigut matemàtiques. Açò no vol dir que deshonre els matemàtics ni de bon tros, però ho veig un poc exagerat.

- Ha d'haver-hi una explicació matemàtica per a una corbata tan lletja (0:03:05) : PER QUÈ HO BASA TOT EN LES MATEMÁTICAS?, és un estudiant de princeton a què li apassionen les matemàtiques, però no tots els perquès de la vida tenen una solució matemàtica.

-La meua professora de matemàtiques em va dir que vaig nàixer amb 2 racions de cervell i només mitja de cor (0:07:26) : no és rar que li diguera això ja que el que John aparença és ser una persona molt freda, inclús ell ho diu: 'no li solc caure bé a la gent i ells tampoc a mi', però en el fons és una persona molt sencible que té grans metes en la vida, i quan coneix Alicia eixa mitja ració de cor que tenia es multiplica per 1000.

- Necessite anar més enllà (...) , trobar una idea original, només d'esta manera podré destacar, només així em podran valorar (0:08:28) : a vegades pensem que no som prou, i volem ser més i més, açò és el que li ocorre a John, que per a començar ell no es valora i si partim d'això, els altres tampoc ho faran. Més tard quan aconseguix un projecte i es gradua, John se sent satisfacido i de la mateixa manera li veuen els altres, tot ha de començar per un mateix.

- Les classes atordixen la ment, destruïxen el potencial de la creativitat (0:09:11) : si molts professors s'aplicaren este dilema i feren les classes i demostracions a l'aire lliure (en primavera-estiu) , potser els resultats acadèmics progressarien i realment la teoria de John Nash funcionaria. També és cert que entre 4 parets un no pot experimentar molt, però bo com són unes normes que s'han establit i ningú es va a molestar a canviar-les, seguirem amb la rutina de classe normal.

- En tota competició sempre perd algú (0:11:35) : això és quelcom que entén fins a la meua cosina de 3 anys, però si ens parem a pensar el que gana no té cap queixa en contra del joc pensa que ha guanyat i li importa ben poc que l'altre haja perdut, no obstant això el que perd se sent frustrat i comença a buscar-li entrebancs al joc, vol creure que l'altre ha fet trampes, se sent insatisfet, i tot açò per qué?, per que tenim el mal costum de no saber perdre, quelcom que li ocorre a John constantment, no vol acceptar la realitat.

-Val més rossa en mà que morenes volant (0:19:02) : açò es pot entendre de dos formes: una que consideren a la rossa com la millor opció i el concepte de morenes volant ho prenen com la segona opció per si a la rossa no l'aconseguixen, o l'altra és que consideren a la rossa molt panoli i preferixen intentar anar primer a per ella per a no sentir-se uns fracassats per si són rebutjats per les morenes.

- Adam Smith va dir que per al millor resultat, cada membre del grup deu de fer el millor per a él... incomplet, perquè per a aconseguir el millor resultat cada membre del grup, deu de fer el millor per a ell i per al grup (0:20:07) : açò bàsicament s'anomena treball en equip, quelcom que està present en moltes situacions hui en dia: en l'esport, en el treball, etc., no obstant això moltes vegades no fem cas i anem a la nostra 'bola' fins que ens estampem contra una paret, i veiem que treballar en equip ens va a donar un millor resultat que si ho fa tot un a soles. Quelcom paregut ocorre en l'anterior pel·lícula que vaig comentar per a esta avaluació: 'la ola'. Si continueu llegint el blog el podreu veure.

-No li ocorre que a vegades sap quelcom i no sap el per què? (0:24:30) : A vegades les persones sense saber ni el com, ni el quan, ni l'on, i molt menys el perquè intuïm o sabem coses que passaran. Possiblement perquè les hàgem somiat o perquè hàgem tingut algun déjà vu, (Déjà vu és un tipus de paramnèsia de reconeixement caracteritzada per l'experiència de sentir que s'ha sigut testimoni o s'ha experimentat prèviament una situació nova.) . Són coses inexplicables que ocorren així sense més i que tenen el sentit que el teu els vullgues donar.

-A vegades hi ha diverses solucions per a un mateix problema (0:30:40) : esta frase té un doble sentit, ha agafat una realitat com les matemàtiques en què moltes vegades hi ha diverses solucions, però ho ha intentat comparar amb la vida mateixa, en la vida a vegades un mateix problema pot tindre diverses solucions, la solució que tu li vullgues donar.

- El geni veu la resposta abans que la pregunta (0:31:40) : per això són genis i la veuen, perquè el 99% de la població fins que no se li presenta el problema, no té la més mínima idea de com resoldre res.

- No hi ha res segur John, és l'únic segur que se (0:49:23): hi ha una frase que hauria d'aplicar-se molta gent que és: no et fies de ningú i la veritat és que és semblant a esta. En la vida no hi ha gens segur, un dia pots ser ric i al següent ser més pobre que el captaire que demana en la porta de l'església. Tot canvia contínuament, les persones, els lugares... i quan et vols donar compte, ja no hi ha gens segur, i l'única cosa que volem és que tot torne a ser com abans, però la vida seguix i no espera a ningú.

 -¿Cómo és l'univers? +Infinito, - Com ho saps? + Ho sé perquè les dades ho indiquen, - Però no s'ha demostrat, no ho has vist, i per què estàs segur? + No ho sé, però crec en això - L'amor és igual (0:51: 14) : A veure, jo crec que l'amor és una cosa que ho pot explicar algú que estiga enamorat o li hagen rote el cor, i com bé ho descriuen en la conversació Alicia i John, l'amor és quelcom que és infinit, però que no s'ha demostrat i ningú ho ha vist amb els seus ulls, però encara així es creu en això i potser tindran raó, o potser no, qui sabe?, açò no deixa de ser una pel·lícula, un espai i un temps fora de la realitat, però que a pesar d'això es pot apreciar eixe sentiment al llarg de la pel·lícula, sobretot per part d'Alicia. 

  -¿Es això millor que estar boig? (...) és un problema, només això, un problema sense solució, i això faig solucione problemes + Açò no són matemáicas, no pot inventar una fórmula per a canviar el mode en què veu el món - Tan sols he de reeducar la meua ment + No hi ha cap teorema, cap prova, no es recuperarà - per què no puc? + Per què la seua ment és la que ha originat el problema - Puc fer-ho, ho resoldré, només necessite temps (1:35:48) : esta és una conversació que tenen John i el seu psiquiatre. John no vol acceptar la realitat novament, i està tancat en les seues idees i es nega a assistir a l'hospital una altra vegada, ell creu que amb un poc de temps tot tornarà a la normalitat, però patix esquizofrènia, i i serà quelcom difícil, però la força de voluntat és major i al final ho aconseguix. Aconseguix oblidar-se de les al·lucinacions, aquelles que li han acompanyat tant temps, i torna a començar la seua vida des de 0, quelcom que hui en dia moltes persones poden dur a terme 'volver a empezar', en el precepte de gener parle sobre això, si continueu mirant el blog ho veureu.

- Tal vegada el que distingix la realitat de l'imaginari no estiga ací (ment) sinó ací (cor) (1: 37: 40) : Alicia en el seu últim intent per fer que John es recupere, parla amb ell detingudament, i li fa donar-se compte que tot el que ell s'imagina ocorre en la seua ment i que el que en veritat li importa, està en el seu cor com per exemple ella. Esta reflexió és clau ja que fa que John torne a prendre les regnes de la seua vida.

OPINIÓ PERSONAL: 

La pel·lícula m'ha agradat, però ha sigut un poc llarga i pessada, es a dir, ha estat bé, però esperava altra cosa. Hi ha que estar pendent tota l'estona del que passa perque sinò probablement no enteneràs el que ocorre després. En conclusió ha estat bé, però no la tornaria a vore fins que passe molt de temps.

~Fí~