Jure pel formatge de la meua casa que el treball es meu i que no m'he copiat res.
RESUM:
La història d'aquest llibre ens fa reflexionar sobre com les persones li tenim molt por als canvis que ocorreixen en les nostres vides i que quasi mai volem acceptar-los perquè volem que tot siga igual com ho teniem fins ara. La història comença amb un grup d'antics amics que es reuneixen i comencen a parlar sobre com les anà en les seues vides laborals, personals, etc. Tots conten que han tingut problemes perque no han volgut acceptar els canvis que se'ls presentaven en les seues vides i un d'ells, anomenat Michael, decideix contar-li's una història que té bastant relació amb el tema del que estaven parlant, aleshores es quan Michael comença la seua història sobre dos ratolins, Fisgón i Escurrezido, i sobre dos liliputienses, Hem y Haw, que tenen com missió en la seua vida trobar el formatge que els alimenta dia a dia i gaudir d'ell. Tot anava prou bé, els ratolins mantenien sempre la seua rutina i els liliputienses havien decidit tindre una vida més còmoda, però un dia el formatge desapareix i açí es quan sorgeixen les diferents actituds en front al canvi, els ratolins ho accepten i decideixen canviar amb el formatge i els liliputienses es troben un poc perduts ja que no volen que res en les seus vides canvie, però un d'ells, Haw, decideix acceptar el canvi i enfrontar les seues pors, mentres que Hem no vol acceptar res i comença en una etapa de negació total. Tras uns successos, Haw i els dos ratolins troben de nou formatge i reflexionen sobre el que els ha ocorregut, al igual que ho fan els amics de Michael quan aquest finalitza la història, tots comenten sobre a que personatge creuen que es pareixen i la gran majoria diuen que es pareixen a Hem i que tindrien que ser un poc més com Haw i tirar cap en davant, i que a partir d'aquell dia pondrien en pràctica les reflexions que els va ocassionar la història de qui s'ha portat el meu formatge?.
REFLEXIÓ GENERAL:
Els canvis en la nostra vida son continus, tots els dies la majoria de la gent pateix canvis en les seues vides, però els tenim tanta por que cada vegada que se'ns presenta algun l'únic que volem es que tot torne a la seua normalitat i que tot siga com estaven abans, perque estem acostumats a la comoditat i a no tindre cap problema en les nostres vides, i quan se'ns presenta algun pensem que el mon se'ns anà a caure encima. Tot això ocorre perque tenim por, tenim por a no tindre la mateixa satisfacció que teniem abans de que es produguera el canvi i tendim a veure el lado negatiu de les coses, quan sabem que de tot es pot traure algo bo, però tot es qüestió reflexionar i possar aquestes reflexions en pràctica, cosa que no es igual per a tot el mon, alguns tenen més dificultats per afrontar els canvis però el que algo vol algo li costa, així que tan sols no hi ha que pensar tant i deixar-se portar i viure la vida d'una forma més placentera.
FRASES:
- INTRODUCCIÓ: REUNIÓ (CHICAGO) >>>> En aquest troç del llibre un antic grup d'amis del col·legi es reuneix per a parlar de com els va en la vida i sobre els canvis que estan patint, aleshores es quan un dels amics, Michael, els conta la seua experiència i els comenta que el que li va ajudar a continuar en davant fòu una narració anomenada: Qui s'ha portat el meu formatge? i començà a contar-se-la.
- Però, us heu adonat de que no volem canviar quan les coses canvien? (pàg. 8): Això es molt cert, ja que cada vegada que patim canvis en la nostra vida no ho volem acceptar i no admitim que tal vegada coses noves i bones apareixeran en ella, fins que una vegada que ho acceptem tornem a començar i establim una situació de satisfacció que no volem que canvie, i així continuament, tan sols que no ens adonem conta.
- Supose que ens resistim al canvi perque tenim por (...) a mi hem dona por canviar. (pàg. 8): Molt d'acord. Les persones tenim por constantment de moltes coses, desde coses molt simples com una vacuna fins la pèrdua d'un èsser volgut. Però hem de veure el lado positiu a les coses, no podem passar-nos la vida lamentando-nos de que no tot ens va prou bé sino fer una reflexió interior i adonar-nos de que hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres i que tenen moltes més raons per a tindre por en la seua vida.
- NARRACIÓ: QUI S'HA PORTAT EL MEU FORMATGE? >>>> En aquest troç del llibre es on es plantea la història dels personatges, la qual compara al llarg de tota la seua trama la búsqueda del formatge amb la vida real. Ens mostra les diferents reaccions que solem tindre les persones en front un canvi, el mode en que aquest ens afecta i les distintes respostes que intentem possar en pràctica.
- Tindre formatge et fa feliç (pàg. 11): A vore, no hi que tindre en compte el sentit literal de la frase, sino anar més enllà. Vol dir que quan tenim el que volem, del mode en que volem i quan i on volem som feliços, perque estem acostumats a que no ens falte res i a viure d'un mode tranquil i ameno, i sempre que tenim algun capritx que aquest siga satisfet.
- Per a ells, tant el problema com la resposta eren prou simples (pàg. 12): Amb aquesta frase es refereix als ratolins que no tenen cap preocupació per res, perque quan se'ls presenta un canvi accepten que ells també han de canviar, un concepte que el 99% de la població hauria de possar-lo en pràctica en les seues vides i no complicar-se tant, perque tot té una solució.
- Quan més important és el formatge per a tu, més vols conservar-lo (pàg. 13): Jo amb aquesta frase he entés que quan en la vida es presenten coses, persones o el que siga que son difícils d'aconseguir o traure la seua atenció, més ens agraden perque tendim a voler lograr tot allò que és més difícil, per exemple: un esportista que vol uns patins nous i són prou cars, com veu que te que ahorrar moltíssim i que li van a costar molt aconseguir-los, cada dia que passa sense els patins, és un dia en el que creix més la ansia de voler tindre-los, per això tendim a que ens agrade més les coses difícils, quan tal vegada podriem gaudir de coses similars que són més fàcils d'obtindre.
- A vegades les coses canvien i ja mai més tornen a ser com abans (pàg. 16): Aquesta és una frase que impacta perque pensar que va a canviar algo en les nostres vides i que mai més va a tornar a ser com abans no és agrat de ningú. Quan les coses canvien no sempre són per a bé, per exemple: una dona que es lessiona i no pot ballar mai més ballet, i no sempre la frase: 'sempre hi ha una solució per a tot', o, ' tot anirà bé' ens fa sentir-nos igual que això que feiem amb tant entusiasme, en aquest cas ballar, però si canvien és per algo i amb el llarg del temps hem d'acceptar-ho i de segur que descobrirem coses noves.
- Si no canvies et pots extinguir ( pàg. 16): Vol dir que si després de molt de temps no acceptes la realitat de les circunstàncies, tal vegada siga molt tard per a tornar a començar amb la teua vida, però si és el cas, no passa res, tan sols has de plantejar-te nous propòsits i tot anirà millor.
- Què faries si no tingueres por? (pàg. 17): Probablement si no tinguera por, començaria per fer totes aquelles que coses que em la donaven, i una vegada fetes descobriria que tal vegada no eren tan males com ho pensava i que pot ser no m'hauria perdut tantes coses si no haguera tingut por.
- Olfatea el formatge amb freqüència per a saber quan comença a enmohecer-se (pàg. 18): Es a dir, has d'estar amb precaució constantment i donar-te conta si algun dia les coses comencen a anar de forma diferent per si un dia proper tens una notícia de que algo ha canviat, per tant si t'has anat donant conta de que les coses anaven de forma diferent al normal, quan es produisca el canvi, no et supondrà un gran canvi, però si no t'has preparat, possiblement ho patisques.
- El moviment en una nova direcció et farà trobar formatge nou ( pàg. 19): Es a dir, que en el moment que la vida canvia i tu canvies amb ella, estàs en una situació en la que descobriràs moltes coses noves que abans no sabies ni que existien i que possiblement t'agraden moltíssim.
- Es va riure de si mateix (pàg. 19): ACCIÓ QUE DEURIEM DE PONER EN PRÀCTICA, BÀSICAMENT, TOT EL MON. Perque normalment som tan estúpids i fem coses tan estúpides que són raò per a reir-nos de nosaltres mateixos.
- Quan més ràpid t'oblides del formatge vell, abans trobaràs formatge nou (pàg. 20): Normalment la gent s'aferra al passat i recorda, recorda, recorda i recorda, tot el que els va passar i no volen que res nou s'interponga en les seues vides, però una vegada se'ns presenta algo nou, es com que poc a poc ens oblidem del passat, i tornem a viure feliços novament.
- Això del que es té molta por, mai és tan malo com el que u s'imagina (pàg. 21): És veritat, perque una vegada fem o provem això que ens donava tanta por i que no podiem ni veure, ens adonem de que no era tan malo, per exemple: una vacuna, molts xiquets li tenen pànic a les vacunes (jo todavia les tinc por), però una vegada l'han experimentada veuen que no és tan mala i que no era per a tant, a més els xiquets sempre ixen beneficiats perque el metgeels regala una piruleta, caramel, etc.
- Pensava més en el que podia eixir mal, que en el que podia eixir bé (pàg. 21): Les persones ens preocupem demasiat, està bé el preocupar-se, perque si ningú ho fera, el mòn seria una catàstrofe, pero a vegades hem de deixar-nos portar i viure la vida amb alegria i pensar que tot el que està per vindre serà impresionant.
- CONCLUSIÓ: UN DEBAT >>>> Per últim, en les últimes pàgines de la història, l'antic grup d'amics, que he anomenat al principi, reflexionen sobre la història que els ha contat Michael i comparen la seua vida amb la fàbula. I s'adonen de que aquell petit conte s'assimila bastant a les seues vides i que tindrien que tindre una ment més oberta a l'hora de que se'ls presente un canvi.
OPINIÓ PERSONAL: Ha sigut interesant la veritat, perque encara que és un llibre xicotet es poden traure moltes idees i reflexions d'ell. No sempre és fàcil comparar la vida amb una història o el que siga, però en aquest cas amb una simple fàbula, l'autor desde el meu punt de vista ho ha aconseguit. I el recomane a qualsevol persona, perque és un llibre que en mitja hora s'ha llegit i que es pot gaudir molt amb ell, però el més important pot ser que inclòs canvie les vostres vides.
~Fí~
Les persones tenim por continuament per coses absurdes, o per que no sabem que decissions prendre en la vida, o per que no ens atrevim a fer aquelles coses que en el fons ens anhelen tant. Amb tots aquestos pensaments, moltes vegades ens perdem moments que podrien ser unics i que podriem recordar i recordar a mesura que pasa el temps, però clar com tenim la sensació de por tan incrustada en en nostre pensament, a vegades és molt difícil superar els nostres límits i deixar la por aparcada per a que no destorbe i per culpa d'això, les persones moltes vegades sentim això que tant odiem, por. Moltes vegades la por és una cosa que no ens deixa avançar, és com un obstacle, una barrera que ens impideix continuar amb els nostres plans, per exemple: m'encanta viatjar, l'adore, i vuic fer un viatje a Austràlia, però que passa? que com tinc por a volar i als avions, no puc viatjar fins allà. Aquest és un clar exemple de com la por és un obstacle en la vida d'algunes persones, altre exemple: moltíssimes persones tenen por a parlar en públic, pànic al escenari,etc., i probablement moltes d'eixes persones siguen uns cantants magnífics o uns ballarins excel·lents, però mai ho sabrem perque tenen por. En la meua opinió, jo crec que és tot una paranoia psicològica que ens montem les persones per a fugir dels nostres problemes i que quan veiem la mínima complicació en alguna situació ja l'associem amb la por i ens montem unes pel·lícules que no són ni normals i amb les quals podriem fer una saga completa.
.jpg)
