Jurament per al professor: jure pel meu gos que no m'he copiat res
FRASES:
-Podem conéixer la veritat? (0:02:15) : açò a mon em suggerix que en la nostra vida moltes vegades som enganyats i que a vegades per molt que investiguem, o ens emmurallem de la intriga no sabrem tota la veritat amb certesa. Açò ocorre al seu torn al llarg de la història amb la quantitat d'enigmes que han anat ocorrent que hui en dia encara no s'han revelat.
-No hi ha cap veritat fora del món de les matemátiques (0:02:50) : a vore està clar que no és així, la veritat en si es pot esbrinar d'un mètode o un altre, i encara que en la pel·lícula els delictes es basen en les matemàtiques, al final es demostra que és tot una farsa muntada per Seldom i etc.
-La filosofia ha mort (0:03:06) : mentida. La filosofia no ha mort, hui en dia la gent filosofea dia a dia sense donar-se compte, inclús els xiquets menuts ho fan, ja que contínuament s'estan fent preguntes.
-Per que del que no es pot parlar molt millor és callar (0:03:13) : això és veritat, perquè per a parlar de quelcom, abans cal saber sobre el que es va a dir, per això tenim dues orelles front a una boca, per a escoltar més i parlar menys.
-Eres feliz?... -intent ser-ho, només cal deixar-se llevar... -I si ix mal?... -és millor equivocar-se que no fer res, preferisc ficar la pota a perdre-m'ho tot (0:13:01) : la vida és una sola, i diuen que són dos dies, i cal aprofitar-la al màxim i és veritat que a vegades ens equivoquem i hi ha coses que preferiríem retrocedir en el temps i canviar-les, però hi ha vegades que és millor fer les coses i ficar la pota a quedar-se amb el dubte del que podria haver passat.
-Necessitem creure que la vida té sentit, que tot es regix per la lògica, no pel mer atzar (0:17:04) : és veritat moltes vegades li busquem el sentit a les coses i hauríem de deixar-nos portar més i no preocupar-nos tant del perquè les coses són així, si quelcom ha ocorregut així, pot ser el destí, poden ser casualitats de la vida, això ningú el sap, però... per què donar-li voltes?
-Donar la vida per algú et pareix absurd? (0:43:18) : no és absurd, és un clar exemple del que pot significar amar, arribar a voler tant una persona que fins donaríem la vida per ella.
-Amb la vida no es juga, no hi ha marxa arrere, en el món real qualsevol decisió per xicoteta que siga, té conseqüències irreversibles, ... almenys això és el que m'ha ensenyat la vida (0:56:14) : cert tot el que fem en la vida ens marca i ens identifica com a persones i és cert també que no sempre s'encerta i cometem errors però tota persona aprén dels seus errors, per que si no ens equivocàrem, no aprendríem res, i la humanitat no haguera arribat mai a cap conclusió per que com he dit tots aprenem dels nostres errors, i ningú és perfecte.
-Qualsevol enigma és fàcil quan se sap la solució (1:21:47) : normalment veiem que els problemes que tenim són complicats, pesats i que no tenen cap solució, però una vegada els resolem i ens llevem eixe pes de damunt veiem que era més fàcil del que creiem i ens sentim "tontos" per pensar que quelcom no té solució, quan en veritat sempre n'hi ha, tot és qüestió de temps.
~Fí~
Jurament per al professor: Jure que no he copiat res i que tot ha sigut obra meua.
FRASES:
- Jo vull despertar amb més temps en les meues mans que hores té el dia (0:01:43): normalment ens queixem de que tant de bo el dia tinguera més hores perquè no sempre podem arribar a fer tot el que ens agradaria fer en un mateix dia, i ací simplement el protagonista desitja poder arribar a tindre les mateixes hores que té un dia, per que sempre viu al dia, és a dir, ni un sol dia de la seua vida ha pogut viure tranquil ja que sempre que es desperta, en el seu rellotge posseïx una quantitat d'hores que no formen ni tan sols un dia.
- Perquè uns pocs siguen inmortals, molts han de morir
( 0:13:05): per a començar podem dir que esta és la frase principal de la pel·lícula i que no té ni peus ni cap. Jo pense que cap persona ha de ser immortal i que cap ha de morir, tots hem de tindre el mateix dret a viure amb les mateixes condicions i possibilitats, perquè al cap i a la fi som persones i cada persona té el seu moment en el món i a ningú se li pot llevar la seua vida.
- Ningú ha de morir abans d'hora (0:13:59): totalment d'acord, a cap persona se li pot llevar el dret a viure així perquè si, és quelcom il·lògic i la vida és la base de l'existència de la humanitat i sense vida no hi ha humanitat i sense això no hi ha res.
- Per que fer ara el que es pot fer dins d'un segle (0:36:58): normalment la frase és no deixes per a demà el que pugues fer hui, i si poguérem viure eternament és veritat que donaria igual fer quelcom ara que ho pots fer dins d'un segle, però és que si això ocorreguera viuríem en una societat en què cap persona mouria ni un sol dit per a fer res
- Mon pare em va donar una dècada per a celebrar-ho (1:00:10): tota persona en la vida real quan complix anys el que li agrada és que li regalen un regal, és a dir, quelcom material o a vegades amb un simple detall basta, però rebre tal regal com a temps per a viure és una cosa incomparable amb qualsevol altre regal. Res però res es pot comparar amb quelcom tan simple com viure.
- Ningú té la culpa de nàixer on naix (1:00:23): cap persona per nàixer on naix ja ha de tindre un futur predestinat, això no ha de ser així, tota persona pot triar i decidir com vol que siga el seu futur, des de ser un vagabund fins a ser arquitecte o treballar en el circ, per això cap persona té la culpa de nàixer on naix per que qualsevol pot fer el que vol.
- És robar el que ja és robat (1:30:48): si ens posem a pensar podem veure-ho des de dos punts de vista: 1) si una cosa que ja és robada es torna a robar la segona vegada ja no és robar per que era una cosa que ja estava robada. 2) però d'altra banda si robem quelcom que ja ha sigut robat s'està cometent el mateix delicte que la primera vegada.
- Em pregunte, si has viscut un sol dia de la teua vida? (1:32:15): al ser una pel·lícula que la vida la basa en el temps, i que es pot arribar a viure eternament, esta pregunta és existencial ja que ens preguntem si una persona que és immortal al final viu o vol continuar vivint, per que al final s'arriba a un punt en què una persona ha viscut tot el que pot viure i ja no queda res més y... viure eternament tampoc és bo, tot té un principi i un final.
- Ningú ha de ser inmortal si tan sols una persona ha de morir (1:33:14): res que comporte la mort és quelcom bo, i el que ens està volent dir la frase és que cap persona que vulga aconseguir quelcom ho ha de fer llevant-li la vida a una altra, per que si això fora així tots acabaríem morts i només una persona acabaria viva en la Terra.
- Un dia dóna per a molt (1:41:05): és la frase principal del protagonista. Él comprén que li ha tocat el viure amb un dia de temps, dia tras dia, i que un dia dóna per a molt és veritat i més si saps que és l'únic que et queda per a viure.
~ Fí ~
La ment és eixa part de nosaltres que raona i ens dóna la moral. A més amb ella desenrotllem tots els nostres pensaments i les nostres opinions. Açò vol dir que la ment és l'única part d'una persona que no es pot ni comprar, ni investigar, ni saber... perquè és quelcom que està dins de nosaltres i que només nosaltres sabem que ocorre en ella. En conclusió, jo crec que és l'únic lloc en què una persona pot pensar tot el que vullga sense que siga jutjada per que al cap i a la fi eixos pensaments es queden dins d'un mateix.
L'ànima és "eso" que tots posseïm dins, i que moltes vegades tenim por de saber el que és o inclús poder arribar a perdre-ho. Des del meu punt de vista puc dir que l'ànima és això que ens distingix i ens identifica cada persona, és quelcom que ens fa únics, i no únics com una molècula d'ADN, sinó únics d'un altre sentit completament diferent. És això que permet la nostra existència, per que quan ja no estiga nosaltres tampoc ho estarem. En conclusió és una de les parts mes importants de la nostra vida."
Per a la mi, la filosofia és una manera d'expressar que la vida té sentit a partir d'uns pensaments que els filòsofs s'han anat plantejant al llarg de la història, això no vol dir que qualsevol persona, que tinga 3 anys, 70, o els que foren, no puga plantejar-se eixos mateixos pensaments, de fet totes les persones som filòsofes en el nostre interior i dia a dia ens qüestionem simples preguntes com: qui sóc yo?, per què estic aquí?... i d'eixa forma nosaltres mateixos, inclús un xiquet, pot arribar a filosofar.
