Jurament per al professor: Jure que no he copiat res i que tot ha sigut obra meua.
FRASES:
- Jo vull despertar amb més temps en les meues mans que hores té el dia (0:01:43): normalment ens queixem de que tant de bo el dia tinguera més hores perquè no sempre podem arribar a fer tot el que ens agradaria fer en un mateix dia, i ací simplement el protagonista desitja poder arribar a tindre les mateixes hores que té un dia, per que sempre viu al dia, és a dir, ni un sol dia de la seua vida ha pogut viure tranquil ja que sempre que es desperta, en el seu rellotge posseïx una quantitat d'hores que no formen ni tan sols un dia.
- Perquè uns pocs siguen inmortals, molts han de morir
( 0:13:05): per a començar podem dir que esta és la frase principal de la pel·lícula i que no té ni peus ni cap. Jo pense que cap persona ha de ser immortal i que cap ha de morir, tots hem de tindre el mateix dret a viure amb les mateixes condicions i possibilitats, perquè al cap i a la fi som persones i cada persona té el seu moment en el món i a ningú se li pot llevar la seua vida.
- Ningú ha de morir abans d'hora (0:13:59): totalment d'acord, a cap persona se li pot llevar el dret a viure així perquè si, és quelcom il·lògic i la vida és la base de l'existència de la humanitat i sense vida no hi ha humanitat i sense això no hi ha res.
- Per que fer ara el que es pot fer dins d'un segle (0:36:58): normalment la frase és no deixes per a demà el que pugues fer hui, i si poguérem viure eternament és veritat que donaria igual fer quelcom ara que ho pots fer dins d'un segle, però és que si això ocorreguera viuríem en una societat en què cap persona mouria ni un sol dit per a fer res
- Mon pare em va donar una dècada per a celebrar-ho (1:00:10): tota persona en la vida real quan complix anys el que li agrada és que li regalen un regal, és a dir, quelcom material o a vegades amb un simple detall basta, però rebre tal regal com a temps per a viure és una cosa incomparable amb qualsevol altre regal. Res però res es pot comparar amb quelcom tan simple com viure.
- Ningú té la culpa de nàixer on naix (1:00:23): cap persona per nàixer on naix ja ha de tindre un futur predestinat, això no ha de ser així, tota persona pot triar i decidir com vol que siga el seu futur, des de ser un vagabund fins a ser arquitecte o treballar en el circ, per això cap persona té la culpa de nàixer on naix per que qualsevol pot fer el que vol.
- És robar el que ja és robat (1:30:48): si ens posem a pensar podem veure-ho des de dos punts de vista: 1) si una cosa que ja és robada es torna a robar la segona vegada ja no és robar per que era una cosa que ja estava robada. 2) però d'altra banda si robem quelcom que ja ha sigut robat s'està cometent el mateix delicte que la primera vegada.
- Em pregunte, si has viscut un sol dia de la teua vida? (1:32:15): al ser una pel·lícula que la vida la basa en el temps, i que es pot arribar a viure eternament, esta pregunta és existencial ja que ens preguntem si una persona que és immortal al final viu o vol continuar vivint, per que al final s'arriba a un punt en què una persona ha viscut tot el que pot viure i ja no queda res més y... viure eternament tampoc és bo, tot té un principi i un final.
- Ningú ha de ser inmortal si tan sols una persona ha de morir (1:33:14): res que comporte la mort és quelcom bo, i el que ens està volent dir la frase és que cap persona que vulga aconseguir quelcom ho ha de fer llevant-li la vida a una altra, per que si això fora així tots acabaríem morts i només una persona acabaria viva en la Terra.
- Un dia dóna per a molt (1:41:05): és la frase principal del protagonista. Él comprén que li ha tocat el viure amb un dia de temps, dia tras dia, i que un dia dóna per a molt és veritat i més si saps que és l'únic que et queda per a viure.
~ Fí ~

No hay comentarios.:
Publicar un comentario