Jure pels meus regals de nadals que no he copiat res.
INTRODUCCIÓ: Una dictadura és possible als nostres dies?: Jo crec que als nostres dies, una dictadura és una idea un poc remota, ja que la gent està acostumada a la democràcia. Una dictadura hui en dia seria un canvi molt brusc per a la societat ja que és un régim totalitari en el que no hi ha cap llibertat per a fer absolutament res, i això no és grat de ningú. Però com he vist en la pel·lícula n'hi ha que anar amb precaució, ja que amb un grup xicotet de gent; com en aquest cas la classe, i un lider que tinga vèrbola a l'hora de parlar, en aquest cas, el professor Wenger, es pot formar una aliança prou difícil de destruir, a més la pel·lícula està basada en fets reals, per la qual cosa ja tenim altra raò per la que anar en compte.
FRASES:
- Jugueu en equip (0:06:00): Açò encara que parega una frase normal i corrent, és una actitud que apareix a diari en coses quotidianes de la vida. I és veritat que moltes vegades no treballem en equip i volem ser sempre els primers i els millors en tot, sobretot en els esports o activitats que requerisquen certa competència, però hem d'adonar-se de que això no sempre va a poder ser possible, hi ha circunstàncies en la nostra vida en la que hem de deixar de costat el nostre 'ego' i col·laborar i/o cooperar amb els demés per a que el resultat siga millor. I la veritat és que la satisfacció és la mateixa.
- Contra que déu una persona revelar-se hui dia, de totes maneres ja res té sentit veritat? (0:08:02): Aquesta és una pregunta extranya no?, ja que una persona normal, amb una vida normal, amb amics normals, amb una mascota normal... etc, no hauria de tindre cap motiu per a revelar-se per res. Es cert que en la pel·lícula el grup que desenvolupa l'acció de 'la ola' es gent que té problemes en les seues vides: Karo amb el seu germà no té una relació molt bona i amb els seus pares més del mateix..., Marko té problemes amb la seua mare ja que aquesta és alcohòlica, Tim no rep cap atenció per ningú dels seus pares i així la majoria, però eixes no sòn raons per a revelar-se de la manera en com ho fan en la pel·lícula, hi ha altres maneres de debatir i refugiar-se dels problemes. I en quant a que res té sentit... això ja depén del sentit que tu el vulgues donar a la teua vida, hi ha una frase que diu: 'el mòn per si no té sentit, però en si si que té' i ahí és on entrem nosaltres ja que nosaltres som els responsables de el que passa en aquest i nosaltres som els que li donem el sentit eixe que tant busquem en la nostra vida.
- La gent ara a soles pensa en el seu propi plaer (0:08:19): I la veritat és que això és veritat, vivim en una societat en la que cadascú mira pel seu propi benestar sense que li preocupe el que li ocorre al del nostre costat. Cert és també que tant per als nostres amics, principalment, i per a la nostra familia estem la majoria de vegades disponibles, peró aixó no quita que tingam molt a menut una actitud egocèntrica i egoista. Anem a possar un exemple: dos xiquets es troben a classe i troben el mateix caramel els dos a la vegada i obviament els dos volen el caramel perque els dos miren per el seu propi benestar i plaer i no pensen en sastifair a ningú més que no siguen ells mateixos, ahí trobem la actitud egocèntrica i egoista. Ja sé que és un exemple un poc absurd, però hem d'adonar-nos de que coses així passen continuament en la nostra vida.
- No podem sentir-nos culpables continuament per un cosa que no hem fet (0:12:16): A vegades en la nostra vida ens compliquem molt pel que fem i per com ho fem, i acabem amb una musaranya en el cap que no ens deixa ni dormir. Les nostres circunstàncies sòn resultat dels nostres actes, però obviament no ens podem sentir culpables per una cosa que no hem fet, en el cas de la pel·lícula alguns alumnes es senten culpables per l'acció que van tindre els nazis en el mòn, ja que això forma part de la història del seu pais i ells es senten arrepentits pel que han fe els seus avantpassats, però eixa justament és una acció de sentir-se culpable quan en veritat no has fet res malo.
- Desde açí la ola arrassarà Alemanya sancera (1:28:43): el possitivisme ante tot però... que un pojecte de classe arribe a controlar Alemanya no és una cosa molt coherent. És una idea molt exagerada que una dictadura que s'ha dut a terme en una classe, puga arribar a dirigir un pais sancer, pot ser ho hagueren conseguit, qui sap, tenien un lema, un nom, un icono que els representara etc., però hi ha que tindre dos dits de front i pensar dos vegades les coses abans de fer-les.
- Podem torturar-le fins que accepte les nostres normes (1:29:55): Ridícul és la primera paraula que se m'ocorre per a descriure aquesta frase. Sona de la prehistòria dir que s'ha de torturar una persona per a que accepte els teus ideals. I ací, en aquesta part de la pel·lícula, es quan Wenger els fa donar-se compte que la cosa se'ls està anant de les mans i que una dictadura hui en dia seria una acció molt salvatge cap a la societat.
OPINIÓ PERSONAL: En la meua opinió m'ha agradat tornar a vore la pel·lícula ja que ja la havia vist l'any passat en ètica, i com és un tipus de pel·lícula diferent a les que sòl veure jo em pareix interesant. A més és una pel·lícula de la que es poden traure molts pensaments, idees, reflexions... I que ens demostra que les persones no sempre som democràtiques i que a vegades podem perdre el control de les coses. Jo crec que aquesta pel·lícula és una metàfora de totes les vegades en que les persones no som justes i s'ha intentat plasmar a partir de l'exemple de la dictadura. I com diu el professor Wenger: 'Todos nos hemos considerado mejores, mejores que los demás, y lo que es aún peor, hemos excluido de nuestro grupo a todos aquellos que no pensaban igual; les hemos hecho daño', totes aquestes paraules no descriuen tan sols tota la trama de la pel·lícula a la perfecció, sinò que també descriu a la perfecció la societat en la que vivim hui en dia.
~Fí~
No hay comentarios.:
Publicar un comentario